Rosa Díez fa el pas

Rosa Díez ha comunicat finalment per carta a José Luis Rodríguez Zapatero que abandona el PSOE i que renuncia a l’acta d’eurodiputada.

L’exdirigent socialista s’incorporarà al partit que inspira Fernando Savater al voltant de la plataforma Basta Ya, que manté punts de contacte a Catalunya amb Ciutadans - Partido de la Ciudadanía.

La decisió no sorprèn. Díez, com alguns altres dirigents del PSOE, feia molt de temps que s’identificava més amb les tesis del Partit Popular en tot allò que afecta la qüestió basca i la lluita antiterrorista.

En qualsevol altre punt del món ningú entendria que una significada militant socialista, com és el cas de Gotzone Mora, ocupés la secretaria de la conselleria d’Immigració i Ciutadania del govern valencià, en mans del Partit Popular. Però a Espanya això no és estrany.

Hi ha un nacionalisme –“patriotisme constitucional”, en diuen els que s’hi identifiquen– que es mou en un àmbit “transversal” i que només té com a objectiu evitar “la divisió” de la seva pàtria.

Aquest nacionalisme espanyolista a Catalunya ha començat a estructurar-se a l’entorn de Ciutadans. El problema és que tot això tenia un cert sentit mentre el president del PP autòcton era Josep Piqué, acusat de “catalanista” per aquests sectors. Amb la refundació que impulsa Daniel Sirera, cada vegada es fa més difícil destriar les diferències entre els uns i els altres, per molt que Ciutadans es proclami “d’esquerres”.

És obvi que el vot útil espanyolista, per molt radicalitzat que sigui, acabarà prenent com a opció aquella que realment ofereix garanties de governar. És a dir, el PP, tal com es va poder constatar en les darreres eleccions municipals i com encara es constatarà més en les pròximes generals.

El partit que inspiren Fernando Savater i Rosa Díez té molt poc espai a Espanya. Senzillament, perquè ja l’ocupa el PP. Només en el cas que Mariano Rajoy guanyés les eleccions i refredés el seu “patriotisme constitucional”, amb un gir cap a posicions més moderades, tindria algun sentit.

Savater i Díez són víctimes de la crispació nacional que escampen alguns mitjans de comunicació. Els mateixos que els deixaran de banda, almenys de moment, quan s’acosti el 9 de març.