Justícia i Pau de Girona va néixer el febrer del 1975, en plena dictadura del general Franco, la qual cosa vol dir en circumstàncies altament difícils i negatives. (Si bé Franco va morir el novembre d’aquell mateix any, el franquisme es va mantenir inamovible durant molts anys. Encara avui no ha desaparegut del tot, ja que segueixen havent-hi reminiscències franquistes en sectors de l’estructura de l’Estat.)

L’acte de commemoració es va celebrar el 28 de febrer del 2025. En paraules de l’actual president de JiP, Albert Quintana, volia que tingués un caràcter netament de “celebració”, sense en cap moment deixar de mirar el futur més immediat. Ara, va dir, és l’hora de celebrar aquest cinquantè aniversari. Presidien la taula el bisbe de la diòcesi, Octavi Vilà; l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, i l’esmentat Albert Quintana. El bisbe Octavi reconeixia que instituir JiP en aquells moments, en plena dictadura, era un fet perillós, però que avui, segons el papa Francesc, és una organització cabdal enfront de tanta injustícia i tantes desigualtats. Per la seva banda, l’alcalde va agrair la feina feta i especialment l’ensenyança que ha fet JiP per poder seguir treballant, des de l’alcaldia, per camins paral·lels.

Durant tota la ‘celebració’ varen ser notables les veus de moltes i molts que intervingueren, tant dels que ja hi eren en aquells inicis com de les noves incorporacions, com també d’altres organitzacions que en tot moment han mantingut una permanent i positiva col·laboració. En un acte com aquest trobes a faltar els companys i companyes que ja ens han deixat, al mateix temps que gaudeixes de retrobar-te amb els que encara segueixen lluitant per un món més just. És per aquest motiu que crec ajustat homenatjar els qui foren els promotors de la històrica iniciativa de constituir JiP, els quals es reuniren a casa d’en Pere Thió: M. Pilar Fernàndez, Montserrat Terradas, Montserrat Hosta, Carme Carbó, Teresa Vilanova, Modest Prats, Jaume Curbet, Ricard Masó, Paco Pluma i Salomó Marquès, així com els que formarem la primera comissió permanent, presidida per en Pere Thió i el mossèn Modest Prats com a delegat episcopal, que el 16 de febrer del 1975, al Seminari de Girona, celebràrem la primera assemblea, amb més de 50 persones. La majoria dels convocats aprovaren el reglament del secretariat.

En els primers temps i a causa de la situació política, Justícia i Pau es va centrar molt en la necessitat d’un canvi estructural en tots els ordres: econòmic, social, polític, cultural i religiós. La defensa dels drets humans era un eix bàsic, especialment dels drets d’associació, reunió, llibertat sindical, etcètera. I això, juntament amb la manca de llibertats, va motivar que Justícia i Pau aixoplugués un conjunt de gent ben diversa, que més tard es va anar inserint en altres grups.

L’activitat més important d’aquells temps va ser la campanya contra la pena de mort. A Catalunya, des de la mort del dictador, el novembre del 1975, els crits que més se sentien al carrer eren els de llibertat, amnistia, estatut d’autonomia, que coincidien amb els de la campanya de Justícia i Pau: “Drets humans, ara!” S’inicià el camí cap a la democràcia i el secretariat gironí de Justícia i Pau hi participà activament pel fet que força dels seus membres militaven en diferents partits polítics.

També durant l’acte es va fer un sentit i just homenatge a qui fou per a nosaltres el primer consiliari, en Modest Prats (un dels grans sacerdots que ha donat la diòcesi gironina). En record seu, es va llegir un curt text molt emotiu escrit amb motiu de la campanya contra la pena de mort, per la qual el secretariat d’aleshores de Justícia i Pau de Girona va convocar una vetlla de reflexió i pregària que es va celebrar el maig del 1975 a l’església del Carme, amb Franco encara viu. La va presidir el mateix Modest Prats, que a la seva homilia va impressionar amb aquestes paraules: “Soc fill d’un home que fou condemnat i executat quan jo només tenia tres mesos i ell acabava de fer vint-i-cinc anys. Perquè voldria que ningú mai més no es trobés en aquesta circumstància, lluito per l’abolició de la pena de mort i per un país reconciliat, on no hi hagi venjances ni odis, on no hi hagi esclaus i lliures, sinó igualtat i fraternitat. És la lluita per la victòria de la pau. És la conseqüència d’una fe que, sota l’impuls de l’Esperit, em porta a dir a Déu: Pare Nostre.” Des d’aleshores JiP de Girona no ha deixat mai de treballar per la Pau i la Justícia.