Els dits pelats

Creuem el dits, i posem espelmes a la Verge o el sant que vulguin, perquè aquesta setmana que gairebé tothom torna del parèntesi de l’agost les xarxes aguantin. Les xarxes elèctriques, les xarxes ferroviàries, les xarxes viàries...

Serà un gran èxit que tot plegat funcioni mitjanament bé. Tampoc demanem ni que cap responsable de Red Eléctrica o Endesa renunciï al seu sou d’aquí a Nadal per pagar les indemnitzacions de l’apagada, ni que els trens arribin amb puntualitat nòrdica ni que la circulació per les nostres autopistes sigui tan fluida com a les autovies manxegues. No: demanem que les companyies només triguin tres o quatre hores a restablir el corrent elèctric en la propera avaria, que els retards de Rodalies no passin dels 20 minuts i que puguem circular a 60 a les entrades de Barcelona.

Només demanem això, anar patint el que s’ha de patir –la vida és molt dura, baby–, anar pagant la hipoteca sense ensurts i els llibres de l’escola dels nanos, que diu que ja surten a 100 euros de mitjana per nen i així els pares de molts altres nanos d’altres llocs podran continuar anant-los a buscar de franc (bé: en alguns llocs d’aquí també, com a Santa Coloma de Gramenet, que diu que els paga l’Ajuntament).

Però ui, perdó, que ja he fet el victimista una altra vegada. Demano humilment disculpes a la concurrència –a l’AVUI.CAT cada cop tinc més fans de les Espanyes que em dediquen tres o quatre actes de fe al dia per nazicatalanista, insolidari, intolerant, traïdor (el meu primer cognom acaba en ez) i llorón–, em flagel·lo i confio, com el president Montilla, que tot això siguin problemes puntuals que fatalment han coincidit aquí aquest estiu i que l’administració Zapatero tindrà resolts en un plis plas així que l’AVE faci la seva entrada triomfal a Barcelona pels volts del Nadal i Solbes i Álvarez compleixin amb escrupolositat, ara que estan fent els comptes dels pressupostos de l’Estat, el que diu l’Estatut que s’ha d’invertir aquí en infraestructures.

Serà un gran èxit, i proposo celebrar-ho amb una romeria nacional a Montserrat, en senyal d’acció de gràcies, si el vicepresident i ministre d’Economia desmenteix la portada de l’AVUI d’ahir i compleix religiosament el 18,8% d’inversió en infraestructures de la disposició addicional tercera.

I si no, què? Doncs si no, tranquils. Tenim 21 diputats del PSC a Madrid, 10 de CiU, 8 d’ERC, 6 del PP i 2 d’ICV-EUiA, que li poden posar les coses costerudes a Zapatero, que només en té 143 del PSOE-PSOE (descompto els del PSC). N’hi falten 33 per arribar als 176 (majoria absoluta). 33 que tampoc sumen les altres minories del Congrés (PNB, IU, CC, BNG) i que dubto que completin els del PP. Ves per on, encara ens queden algunes naus: només cal que els polítics treguin la calculadora de sumar i restar escons. La dels diners, el poble ja té els dits pelats de tant de fer-la anar.