Diuen que no seran quatre dies, que prenguem paciència. Diuen que tant van per llarg les contínues, reiterades i diversificades incidències de rodalies, com també la manca d’informació quan hi ha incidències. És el que costa més d’entendre. Que en el món de les xarxes socials i els equips professionals de comunicació corporativa costi tant crear un canal d’informació pràctic i ràpid de l’evolució de les misèries. La consellera diu que totes dues van per llarg. Entén l’afartament, però paciència. Un desastre colossal, vaja. Estem a la meitat de l’execució del pla de Rodalies 2020-2030, i el comissionat Macias, la consellera Paneque, el ministre Puente i el president Illa van a pinyó fix que tots els mals venen dels temps de l’àvia Neus, quan les granotes portaven espasa. Diuen que paguem la gran desinversió des del 2000, quan neix el pla Aznar de “tot per l’alta velocitat”, com si portar-la el 92 a Sevilla també hagués estat cosa d’Aznar. Diuen que s’ha acabat i que ara invertim. Estem a l’any 5 d’un pla de 10 i de 6.000 milions. Les incidències les provoca executar la inversió i no poden accelerar perquè es col·lapsaria tot. Que especifiquin el dia a dia fins al 2030 i el posin a l’abast de tothom de manera senzilla i entenedora. I ho actualitzin cada mes. Ens ho poden enviar al mòbil. En Word, Excel, Pdf o Power Point, Instagram, TikTok o pòdcast. Però diguin que serà el 2030. Ja sabem que ve del 2000. O és que no haurem acabat el 2030?