No es preocupi, senyora, això ja sol passar

Les bor­ses de tot arreu van pegar-se una cas­ta­nya abans-d’ahir de l’alçada de la torre Agbar. La catàstrofe va ser tan bèstia com impre­vista. Tot d’una i moguda per un res­sort automàtic, la Reserva Fede­ral dels Estats Units va decre­tar ahir una rebaixa dels tipus del 0,75. El Banc Cen­tral Euro­peu s’ho mira i no s’ho creu. Ara vés a saber què pas­sarà aquí.

Fa alguns mesos que els ende­vi­na­ri­res pro­fes­si­o­nals en matèria econòmica no en pis­pen cap. Els que se’n pro­cla­men inten­ten tro­bar expli­ca­ci­ons a les tur­bulències que diuen que ens ha tocat patir. No cal dir que no se’n sur­ten. Aquí no se’n surt ningú. Ara els doc­tes de cuina en tot això de la borsa afir­men que vés a saber què pas­sarà d’aquí al març i que els inver­sors no es tre­guin el cin­turó. De manual, senyors. Qui tin­gui un duro que se l’emmar­qui.

Com­prar pisos és arris­cat, crear una empresa amb aquest euro nos­tre tan ram­pant, perillós, i inver­tir en borsa, suïcida. Molt bé. A diver­tir-se, que són qua­tre dies. Enmig d’aquesta comèdia humana, Pedro Sol­bes, del Pinós, apa­reix en públic i sen­ten­cia que no n’hi ha per tant i que no s’han “d’exa­ge­rar els efec­tes de les cai­gu­des”. Sol­bes deu haver inver­tit en gar­ro­fe­res. Quan deixi el minis­teri hau­ria de fer clas­ses en alguna uni­ver­si­tat veneçolana. Poc després i sense por ni ver­go­nya, parla Zapa­tero i escampa més poma­deta de pro­tecció solar.

Senyor pre­si­dent, les cre­ma­des són de ter­cer grau. S’acos­ten elec­ci­ons i tot­hom mira de fer el ridícul tant com pot. La premsa de Madrid ha con­ver­tit les por­ta­des en car­tells elec­to­rals. Però una cosa és voler-les gua­nyar i una altra con­fon­dre els con­tri­bu­ents en súbdits imbècils. Facin el favor de reconèixer-ho: han tren­cat el timó i la tem­pesta és per­fecta.