El dijous 20 d’aquest mes, al final del Telenotícies Vespre, en Toni Cruanyes i la Gemma Puig anunciaven que ja no tornarien a mostrar l’indicador de l’estat dels embassaments a les conques internes de Catalunya. Era un petit gràfic en forma de semicercle que apareixia a la part inferior dreta de la pantalla durant el programa d’El Temps. Aquell mateix dia els embassaments del sistema Ter-Llobregat havien arribat al 51,3% (347 hm³). Un any abans estaven al voltant del 15% de la seva capacitat. Segons els responsables dels informatius, en haver superat el 50% de les reserves d’aigua, ja no era necessària la visualització del comptador. És una bona notícia, però no és suficient. L’indicador feia visible que és necessari continuar amatents. Jo l’hauria mantingut. És cert que hem tingut un març passat per aigua. Feia deu anys que no plovia tant en zones com el Pla de l’Estany. En altres indrets del país no havien vist tanta aigua al març des de feia més de cinquanta anys. Això va fer que en Dani Ramírez recuperés una paraula ben curiosa: campanòmetre. Va ser al programa d’El Temps després del Telenotícies Migdia del divendres 21 passat. Es mostraren imatges del pantà de Sau al 45% de la seva capacitat. Ja sense l’habitual indicador a la pantalla del 3Cat, l’home del temps usava un mot que bé podria ser un dels neologismes de l’any. No l’acceptarà l’IEC ni el podrem fer servir en el Paraulògic, però el mot campanòmetre és d’allò més escaient pel que ha passat al país aquest mes que ara acabem. Utilitzar el campanar romànic de Sant Romà com a referent del nivell de l’aigua a l’embassament ha esdevingut icònic. Veient com els diferents nivells de la torre de planta quadrada van desapareixent sota l’aigua permet al país respirar tranquil. És el gran indicador de la superació de la sequera. Observant el campanòmetre de Sau, fins i tot n’hi ha que somiem recuperar les dutxes de les platges als mesos d’estiu. Però hem de ser realistes. La referència més antiga del mot campanòmetre que he trobat a internet apareix en una notícia l’agost del 2018. En aquells moments el pantà de Sau estava al 84%. No sabem si enguany hi podrem arribar. Seria la millor notícia. Mentrestant, hem de ser curosos amb aquest bé tan preuat i esperar que el temps continuï mostrant-se generós. Aigua, Senyor, que de vi ja en venen.