Oblits històrics

La història no sempre tracta bé o fa justícia als seus protagonistes. La instrumentalització que fan d’aquesta ciència els mateixos historiadors, basant-se en unes finalitats específiques, fa que moltes vegades es produeixi una indiscutible manca d’objectivitat. Si a això hi sumem les dificultats de conservació o d’accés als registres que ens permeten narrar els fets del passat, la parcialitat en la informació està servida. En aquesta línia, probablement la història local sigui la més desvergonyida. Sovint respon a encàrrecs partidistes o està elaborada per persones a qui, malgrat la bona voluntat, els manca professió. Aleshores es poden perpetuar errors, complexos de corregir, ja que queden llargament instal·lats en la historiografia. Si a això hi afegim la falta d’esperit crític dels que divulguen la història, aleshores el problema es magnifica. Puc semblar enfadada, però no és el cas. Soc conscient de la situació i jo mateixa, malgrat que intento aplicar el mètode històric amb criteri deontològic, no estic mancada de contradiccions i d’avaluacions documentals o arqueològiques que altres poden considerar discutibles. És important saber fer autocrítica i arribar a corregir-se un mateix. Tot aquest discurs per acabar expressant la meva molèstia, ara sí, per com han quedat en l’oblit determinats protagonistes de la història, malgrat que es conservi i estigui a l’abast de tothom la documentació escrita i gràfica que varen generar. Aviat farà 70 anys que un emprenedor, acollint-se al programa estatal d’estimulació de la indústria turística franquista, es va arriscar i va portar a terme el primer projecte d’urbanització del litoral empordanès, el Salatà, al terme municipal de Roses. Gairebé ningú esmenta aquesta urbanització ni sap qui en fou el promotor, ni mai el nomenclàtor local l’ha tingut en compte. No el busqueu a la Viquipèdia! En Pere Subirós, en Fabrica, va començar el projecte l’any 1956 i l’estiu següent ja tenia la primera torre construïda. L’any 1960, veient que començaven a instal·lar-se campistes amb caravanes prop del muret que delimitava la urbanització de la platja, va fer el càmping Salatà, que encara avui existeix. Per tot això, l’any 1980 va rebre la Medalla del Mèrit Turístic que atorgava el Ministerio de Comercio y Turismo. M’hi posaré!