Recta electoral

Com era previsible, l’obertura del curs polític aquest setembre ha esdevingut l’arrancada d’una campanya que culminarà amb les eleccions del 9 de març.

Alguns mitjans de comunicació comencen a pressionar amb travesses interessades disfressades d’enquesta i els líders dels partits han tornat de vacances –els que n’han fet– amb un discurs que només pot ser interpretat en aquesta clau.

En aquest començament d’una llarga campanya de mig any és obvi que, pel que fa als dos grans partits espanyols, el candidat més ben situat és l’actual president, José Luis Rodríguez Zapatero. Però cal dir també que al PSOE no li ha anat bé. Després d’una legislatura sense sotracs importants, el govern socialista no ha aconseguit consolidar la majoria. Cap senyal indica que Zapatero pugui ni tan sols acostar-se als resultats que va aconseguir Aznar en la segona legislatura.

Els dos grans objectius polítics del líder socialista no s’han acomplert. El nou Estatut de Catalunya no ha estat el gran triomf que volia que fos un dels seus grans avaladors i el procés de pacificació al País Basc s’ha frustrat amb el trencament de l’alto el foc d’ETA. Però tampoc el Partit Popular n’ha tret un gran profit. A Mariano Rajoy tampoc li ha anat bé. Potser perquè el líder conservador va basar la seva oposició en un discurs desmesuradament catastrofista.

El final de la treva no ha comportat fins ara un augment significatiu de l’activitat terrorista. “ETA ha aprofitat les converses per enfortir-se”, repetien una vegada i una altra els dirigents populars. No ha estat així. I l’opinió pública tampoc és tan manipulable.

Com que res fa pensar que ni el PSOE ni el PP guanyaran les pròximes eleccions amb una còmoda majoria, una vegada més els partits més petits seran determinants en l’estabilitat parlamentària futura. En aquest sentit, Zapatero acabarà la legislatura malament. La va començar amb el suport de tothom i l’acabarà només amb el del PNB.

Pel que fa a Rajoy, en el cas que el PP guanyés les eleccions, no ho tindria tampoc gens fàcil per aconseguir socis de govern. Per tant, ara que arranca la campanya la gran incògnita es manté: quina estratègia d’aliances fiables han estat capaços de desplegar els dos grans partits?