Aquesta setmana ressonaven tambors de guerra des de la Unió Europea amb el consell de tenir a mà un kit de supervivència amb reserves d’aigua, medicaments i aliments per a tres dies en cas d’emergència per una catàstrofe natural o un conflicte bèl·lic. Els tambors també ressonaven al Congrés dels Diputats dimecres quan Pedro Sánchez defensava més despesa en defensa. La Comissió Europea ha demanat a Espanya 6.000 milions d’euros per invertir en material bèl·lic i tecnològic per fer servir en les guerres. Sánchez espera el vistiplau del Congrés, que ara mateix s’aguanta per un fil. L’executiu ho voldria posar en marxa abans de l’estiu i assegura que no tocarà l’estat del benestar

Amb aquest parell d’anuncis bel·licistes es fa difícil entendre que els actius del No a la Guerra del 2003 i anys posteriors estiguin inactius. Diuen que s’estan agrupant per mobilitzar-se.

Aconsellar el kit de supervivència i destinar més diners públics a armes inquieten i angoixen molts ciutadans. No n’hi ha per a menys. Aquí vivim un dels períodes més llargs de la història en pau i veiem molt lluny l’enemic i les seves conseqüències encara que Putin decideixi saltar-se el dret internacional i envair un altre país, com ho va fer el febrer del 2022 amb Ucraïna.

Catalunya és l’únic país del món que té una llei pionera de foment de la pau. La llei del Parlament de Catalunya és del 2003, l’any de les massives manifestacions del No a la Guerra, que va desencadenar aquell 15-M protagonitzat entre d’altres, per Pablo Iglesias. La llei catalana a favor de la pau ha estat modificada i augmentada a principis d’aquest any. Una llei que té a veure amb l’educació en valors de pau com la convivència ciutadana, la promoció del diàleg i la mediació en la solució pacífica dels conflictes. Una llei catalana i un país pacifista com Catalunya que ens hauria de donar més tranquil·litat que no pas el consell de portar un kit amb paper de vàter inclòs per si ve l’enemic.