Recordeu els monòlegs d’en Joan Capri? Si me’n fessin triar un, només un, em sembla que em quedaria amb El nàufrag, el d’aquell pobre home que, empès per la dèria de viatjar i viatjar de la seva dona, va acabar en una illa deserta acompanyat d’uns micos que a poc a poc es van anar morint “de mico en mico”. Tot i que a tots ens agrada viatjar a l’altra punta de món encara que haguem de patir, si és necessari, llargues hores de vol, sovint oblidem el que tenim al costat de casa. Meravelles que mai ni tan sols hem valorat per això mateix... perquè estan a tocar de casa. Allò que, dat i debatut, en diuen consum de quilòmetre zero.

Doncs us proposo una ruta que vaig fer fa molts pocs dies i que, us prometo, paga la pena. Heu d’anar fins a la comarca de les Garrigues fins arribar a la població del Cogul, recorrent un paisatge que, en aquesta temporada de primavera, gaudeix d’un estol d’ametllers florits. Flors d’un color blanc immaculat que es barregen amb les pedres totèmiques cobertes de molsa i oliveres centenàries. A l’entrada del poble hi trobareu un cartell indicatiu que us assenyala el vostre destí. El conjunt rupestre de la cova dels Moros, declarat patrimoni mundial per la Unesco, les pintures d’art rupestre més significatives i emblemàtiques de Catalunya. Allà, pintades a la roca, podreu contemplar les primeres imatges de la prehistòria catalana.

Ubicades en una cavitat, les restes de pintura semblen determinar que va ser un lloc de culte on caçadors recol·lectors van deixar la seva petjada a través de les pintures llevantines, mentre els grups neolítics també deixaren constància de les seves creences amb representacions esquemàtiques. Però, per viure una immersió completa, heu de gaudir de l’experiència de la realitat virtual en què sereu els protagonistes d’una societat primitiva que va viure a la vall del riu Set. Passejareu per l’habitació d’en Ceferí Rocafort, el geògraf que va escriure les dues ressenyes de la balma, publicades l’any 1908 a La Veu de Catalunya i, poc després, al Butlletí del Centre Excursionista. Amb les ulleres virtuals, pujareu cims i agafareu una torxa encesa per entrar fins a la cova per contemplar com les dones pinten animals.

La ruta continua en direcció a l’Albagés per un camí de terra que trobareu a l’esquerra. Un cartell a 1,5 km, també a mà esquerra, us indica la propera parada. Les tombes del Saladar. L’accés és fàcil i el recorregut, senzill. Es tracta de 37 tombes que corresponen al període de l’alta edat mitjana, entre els segles VI i IX, excavades a la roca, la majoria tenen forma trapezoïdal o rectangular, d’una llargada mitjana de 170 cm, tot i que també hi ha tombes d’infants. El paisatge que envolta el cementiri respira el perfum de les plantes de secà. El groc de l’argelaga punxent que més d’un confon amb la ginesta, la farigola florida amb petites flors lila i el romaní d’un intens verd, competeixen entre elles mentre el sol calenta les pedres erosionades pel vent. Algú va dir que si el paradís existeix de ben segur que va fer parada i fonda a les Garrigues. I, si encara teniu temps, podeu atansar-vos als cellers i les cooperatives de la zona. Bon vi i bon oli.