En aquest kit d’emergència que Brussel·les diu que hem de tenir a punt a casa per poder sobreviure durant almenys 72 hores sense ajuda externa per si ens cau a sobre un desastre natural o fins i tot una guerra, hi ha un missatge amagat que va més enllà del fet que hi posem una navalla, medecines, pots de conserva o piles. Hi ha, sobretot, una injecció del que tan bé descriu des de fa temps el lingüista i pensador Noam Chomsky: la cultura de la por. I de com aquesta cultura de la por ha estat emprada pels governs per generar alarmisme i inseguretat. “Si la gent té por s’aixopluga sota la bandera. Busca el refugi del poder quan té por...” La Comissió Europea considera que hem d’estar tots preparats per als pitjors escenaris, siguin desastres naturals com la dana del País Valencià, siguin pandèmies, ciberatacs o atacs bèl·lics. La població civil, doncs, hem d’estar alerta per tot el que ens pot caure a sobre. Preparats i alarmats i porucs. Chomsky ja ho va advertir a bastament, que el recurs de la cultura de la por ha estat emprat pels sistemes de poder per amorosir i domesticar la població. Ara que estem enmig de la cursa pel rearmament, ens insten a tenir una motxilla de la por a casa: ens hem d’armar, perquè ja veieu tot el mal que ens pot venir a sobre. Estigueu preparats, calleu quan us diguem que necessitem armes, perquè els desastres ens poden venir en forma d’aiguats però també hi pot haver guerres. Militaritzem-nos, que venen maldades. De resposta a la cultura de la por només n’hi pot haver una de bona: la cultura de la pau.