Por que ens venci la por

Una adolescent travessa la porta de casa seva angoixada. Fa cara d’haver vist un fantasma. Ve de passar una estona amb la colla i el tema estrella ha estat, segons explica de forma atropellada, que ens hem de preparar amb la màxima celeritat possible perquè ve una guerra. Procura detallar d’on surt aquesta informació i, com era d’esperar, les xarxes socials són l’origen de la notícia, de la que ells han consumit, perquè van plenes de vídeos que expliquen que les llars de tot el país s’han de dotar d’un lot de supervivència per si esclata un conflicte armat. Sembla que a algú li interessa molt parlar de guerra, sense entrar en cap més detall, no fos cas que es rebaixés el nivell de tensió i de por. Amb vista que la previsió es compleixi, els adolescents, que de ximples no en tenen ni un pèl, han decidit fer vaga de braços caiguts i no atendre cap obligació. Si s’ha d’acabar el món, almenys que els agafi ballant. Tot i ser capaç de fer alguna broma al respecte, l’adolescent que arriba a casa seva afligida va aquella nit a dormir pensant que l’endemà trobarà un món pitjor del que esperava descobrir. En una altra llar, un nen de només set anys plora i suplica als seus pares que estan seguint les notícies a través del televisor que apaguin l’aparell perquè, senzillament, no pot més amb tanta imatge aterridora. Els pares no hi donen crèdit, ells que pensaven que la criatura vivia d’esquena a tanta barbàrie. Però no, entre uns i altres han aconseguit que la mainada i el jovent creixin amb por, una eina fonamental a tots els manuals de manipulació i dominació i un dels sentiments amb més capacitat de bloqueig que existeixen. Por a una guerra, por al diferent, por que surtis a comprar pa i t’ocupin la casa, por a rebel·lar-te contra els poderosos, por a sentir que la por et venç... I ara, també, por que la por ens venci i cap generació s’escapi d’aquest mal.