Els que tenim menys edat, que tampoc vol dir que en tinguem poca, hem sentit dels nostres avis i pares les vicissituds que van patir durant la Guerra Civil i els posteriors anys del franquisme. Com els articles de primera necessitat eren escadussers, com n’era d’important saber racionalitzar el poc que es tenia i que un dels valors més preuats era tenir certa picardia per driblar limitacions i prohibicions. Històries que ens han arribat a les noves generacions en un marc completament diferent, que no es pot dir que sigui d’opulència però tampoc d’extrema necessitat. Unes històries, però, que ara retornen com en forma d’eco quan llegim que la Unió Europea demana als ciutadans que es preparin per als pitjors dels escenaris, que serien: un desastre natural, una pandèmia –això ja ho hem tastat–, un ciberatac massiu o fins i tot una guerra. I com aquell que et recomana que t’abriguis perquè vindrà fred, llancen la proposta a la població civil perquè emmagatzemi productes bàsics a totes les llars per poder subsistir com a mínim 72 hores.

Un avís que es fa enmig d’un inquietant context en què es parla d’una dubtosa necessitat de rearmament dels països europeus i d’una deriva de la política americana que acaba d’amanir-ho tot. El cert és que l’avís s’ha rebut amb certa ironia per part de la ciutadania i, per ara, no s’ha vist cap episodi surrealista en supermercats i botigues de queviures per veure qui s’emporta el darrer paquet de paper de vàter. No els sabria dir, tampoc, si això tranquil·litza o no. Però no és en va reflexionar sobre el perquè d’aquest avís i per què es fa precisament en aquest moment. De teories conspiratives en podríem arribar a fer un munt. Ens amaguen alguna cosa? Vivim aliens a algun perill imminent? O, simplement, és un missatge de pura burocràcia europeista o de justificació armamentista? De moment, a casa el rebost continua com sempre. I hi continuarà força temps. Però em van explicar el cas d’una persona que es comprarà una ràdio solar. Perquè, si el món peta, com a mínim pugui escoltar música. Cadascú té les seves prioritats.