Sembla que la nova perpetració de la comunicació institucional ja no té marxa enrere ni ningú que l’aturi. No només perquè compta amb l’aquiescència d’ERC a través de Sergi Sol i el vistiplau de Junts a través de Miquel Calzada al consell d’administració de RTVE, sinó perquè ja han fet un pas més concret i aquesta setmana han anunciat que Oriol Nolis en serà el director. Ja van dir-ho: pas a pas. Via lliure, doncs, a una nova menjadora en forma de canal català de televisió en dependència de TVE i en clara devoció i reverència, com poden suposar, al nou mantra del girar full i la societat de la concòrdia. Això sí... en català. La factura pública audiovisual continuarà pujant, ja ho veuen. Com si anéssim sobrats. Com si fóssim rics. Com si algú ens ho hagués demanat. Com si amb dos canals públics de televisió que ens costen un ronyó no fos prou escandalós. El curiós del cas és que hi ha iniciatives per a les quals no importa si s’ha aprovat pressupost o no. D’algun lloc sortiran quan hi ha una menjadora en joc i quan és per remenar cireres audiovisuals, les cireres més perseguides per totes les generacions de polítics que hem conegut. Ningú ens diu què costarà, si facturarà publicitat com TV3 o hi renunciarà com TVE, ni amb què compten que un dia pugui viure el canal privat català en competència amb dues públiques, si amb una ja va deixar-hi la pell. Però li fan un forat al mux. Quin detall!