Nou director a nòmina

Sem­bla que la nova per­pe­tració de la comu­ni­cació ins­ti­tu­ci­o­nal ja no té marxa enrere ni ningú que l’aturi. No només perquè compta amb l’aqui­escència d’ERC a través de Sergi Sol i el vis­ti­plau de Junts a través de Miquel Cal­zada al con­sell d’admi­nis­tració de RTVE, sinó perquè ja han fet un pas més con­cret i aquesta set­mana han anun­ciat que Oriol Nolis en serà el direc­tor. Ja van dir-ho: pas a pas. Via lliure, doncs, a una nova men­ja­dora en forma de canal català de tele­visió en dependència de TVE i en clara devoció i reverència, com poden supo­sar, al nou man­tra del girar full i la soci­e­tat de la concòrdia. Això sí... en català. La fac­tura pública audi­o­vi­sual con­ti­nuarà pujant, ja ho veuen. Com si anéssim sobrats. Com si fóssim rics. Com si algú ens ho hagués dema­nat. Com si amb dos canals públics de tele­visió que ens cos­ten un ronyó no fos prou escan­dalós. El curiós del cas és que hi ha ini­ci­a­ti­ves per a les quals no importa si s’ha apro­vat pres­su­post o no. D’algun lloc sor­ti­ran quan hi ha una men­ja­dora en joc i quan és per reme­nar cire­res audi­o­vi­su­als, les cire­res més per­se­gui­des per totes les gene­ra­ci­ons de polítics que hem cone­gut. Ningú ens diu què cos­tarà, si fac­tu­rarà publi­ci­tat com TV3 o hi renun­ciarà com TVE, ni amb què comp­ten que un dia pugui viure el canal pri­vat català en com­petència amb dues públi­ques, si amb una ja va dei­xar-hi la pell. Però li fan un forat al mux. Quin detall!