I també el "front espanyol"

La premsa més addicta al Partit Popular ha rebut alarmada la notícia del retorn de l’exministre José Bono. Alguns dels seus editorials i columnistes li exigeixen que aclareixi la seva situació personal perquè van ser aquests motius els que va adduir per deixar la política ara fa poc més d’un any. Literalment, Bono va afirmar per justificar la decisió: “Dimiteixo perquè la vida és més important que la política; em dedicaré a la meva família”. En aquell moment van ser moltes les veus que van afirmar que l’opció de l’exministre de Defensa responia exclusivament a les discrepàncies amb José Luis Rodríguez Zapatero en plena tramitació del nou Estatut de Catalunya. Bono ho va negar. Si ara torna a la política, hauria d’explicar-se. Per higiene democràtica i per evitar desgastar encara més la imatge d’uns polítics que són capaços de contradir-se en públic reiteradament sense justificació.

El retorn de José Bono a la política amaga també una jugada de gran calat. La tercera en una setmana. Rodríguez Zapatero va guanyar de llarg el debat de política general, en el qual, una vegada més, Mariano Rajoy va quedar com un fanàtic incapaç de liderar una alternativa política centrada i raonable. Immediatament el president espanyol va anunciar una remodelació del seu govern que encara va descol·locar més l’oposició, amb uns fitxatges –els ministres de Sanitat i Cultura– tan polèmics com es vulgui però vistosos. Finalment, ara Zapatero recupera el dirigent socialista més pròxim al Partit Popular en múscul identitari. Ahir algun diari identificat amb el principal partit de l’oposició escrivia que, d’aquesta manera, el president reforça “el seu flanc constitucionalista i espanyol”.

Totes les darreres jugades sobre l’escaquer polític de Rodríguez Zapatero semblen haver estat dissenyades amb tiralínies per satisfer sensibilitats diferents –fins i tot oposades– de l’opinió pública i l’electorat. El líder socialista ha fet gestos de complicitat amb CiU, ha acontentat el PSC amb el fitxatge de Carme Chacón, ha seduït els sectors més progressistes amb el nomenament de Bernat Sòria, ara tranquil·litza l’espanyolisme més recalcitrant amb Bono.... José Luis Rodríguez Zapatero ha pres tota la iniciativa en la recta preelectoral.