Són els telèfons intel·ligents? Sí. I més que ho seran. I mentrestant, què passa amb nosaltres, els pobres humans? Simplement, ras i curt, ens estem tornant més ignorants. No ho dic com un comentari de tertulià que no sap fer anar el 90% de les aplicacions. Els estudis científics ja ho comencen a corroborar.

Fa uns dies el temible algoritme em va fer arribar un article del Financial Times amb una demostració clara i concisa que el cervell humà està en declivi. Vam tocar sostre el 2012 i a partir de llavors, segons diferents estudis –un dels quals els famosos informes PISA–, la nostra capacitat per usar un simple raonament matemàtic o per avaluar si un argument és prou vàlid o no, ha caigut en picat, un 25% a tot el món occidental i un 35% als EUA, país on la meitat els seus habitants van reconèixer el 2022 que no havien llegit cap llibre durant tot l’any.

El nostre cervell, o això diuen els tests d’intel·ligència anuals que es fan cada any –sobretot en instituts– va començar a fer figa sobretot a partir del 2010. També entre els adults. Tot plegat coincideix, quina sorpresa, amb la presumpta facilitat que tenim per accedir cada vegada a informació que ja ens ve processada d’origen, com els productes alimentaris més cancerígens.

La nostra incapacitat intel·lectual no és l’únic problema. Som cada vegada més tanoques però també més cruels. Una investigació de Morning Consult, als EUA, conclou que cada generació valora menys l’honestedat que l’anterior, cosa que explica en certa manera la carrera triomfal de Trump. El campi qui pugui portat a la teoria econòmica i política.

No cal ser Alexandre Deulofeu per veure cap on ens porta tot això. Ramats de xaiets illetrats escampats pel món, o esclaus digitals, sota el poder de nous emperadors romans. Però, ja ho sabeu, keep calm!