Articles
L'endemà d'Esquerra Republicana
Esquerra Republicana ha passat del seu millor resultat al Congrés, amb vuit escons, a la pèrdua de vora 350.000 vots en només quatre anys. Les explicacions que fins ara han donat Ridao, Carod i Puigcercós són parcials i esbiaixades. L’argument del PSOE (i el PSC) com a vot útil anti-PP també podia ser un argument de fa quatre anys, quan, enmig d’aquell teva-meva, ERC va aconseguir xifres excepcionals en tots els sentits. Parlar de la bipolarització que tot ho contamina també és una veritat a mitges. Ho demostra el fet que a CiU no l’ha afectat i que, com en l’altre cas, fa quatre anys també hi havia aquest bipartidisme i ERC va saber trobar el seu espai. Ara no. I, cosa que és més preocupant per a la seva formació, aquests resultats negatius contrasten amb un context en què, segons tots els baròmetres, les simpaties independentistes dels catalans no paren de créixer.
Avançar el congrés decisiu del partit de la tardor al mes de juny és una mesura per intentar fixar un rumb i aparcar tantes incoherències. Aquell serà un moment clau per a Esquerra però, segons com, també per al tripartit. Esclataran les lluites internes per escatir qui ha de ser el proper candidat a la presidència de la Generalitat (més que per definir la presidència del partit), i caldrà definir, també, quin paper vol tenir Esquerra en el panorama polític. Hauran de decidir si volen ser percebuts com un partit de govern o un partit fidel al seu ideari, o veure si les dues fites són compatibles. A la cita no hi faltaran moltes veus crítiques i militants que no se senten còmodes formant part de l’actual govern presidit per José Montilla.
Puigcercós plega, precisament, de conseller de Governació per dedicar-se al partit. Molts analistes ja van advertir de l’error que significava per a Esquerra tenir Carod i Puigcercós junts al govern i no deixar cap líder a fora. Ara, amb les urnes encara calentes, es corregeix aquell error. Certament, pot ser una arma que reforci ERC però, sobretot, sembla que s’aprofiti per salvar la imatge del conseller dimitit. Com si busqués l’efecte Portabella, que després del seu mal resultat, es va desmarcar del tripartit municipal i la seva imatge va remuntar.
Avançar el congrés decisiu del partit de la tardor al mes de juny és una mesura per intentar fixar un rumb i aparcar tantes incoherències. Aquell serà un moment clau per a Esquerra però, segons com, també per al tripartit. Esclataran les lluites internes per escatir qui ha de ser el proper candidat a la presidència de la Generalitat (més que per definir la presidència del partit), i caldrà definir, també, quin paper vol tenir Esquerra en el panorama polític. Hauran de decidir si volen ser percebuts com un partit de govern o un partit fidel al seu ideari, o veure si les dues fites són compatibles. A la cita no hi faltaran moltes veus crítiques i militants que no se senten còmodes formant part de l’actual govern presidit per José Montilla.
Puigcercós plega, precisament, de conseller de Governació per dedicar-se al partit. Molts analistes ja van advertir de l’error que significava per a Esquerra tenir Carod i Puigcercós junts al govern i no deixar cap líder a fora. Ara, amb les urnes encara calentes, es corregeix aquell error. Certament, pot ser una arma que reforci ERC però, sobretot, sembla que s’aprofiti per salvar la imatge del conseller dimitit. Com si busqués l’efecte Portabella, que després del seu mal resultat, es va desmarcar del tripartit municipal i la seva imatge va remuntar.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.