Força similituds, sens dubte, però amb quin objectiu? El nou canal de televisió en català, 2Cat, promogut pel govern començarà les proves per la Diada, com TV3 el 1983, i amb una denominació gairebé idèntica a la plataforma 3Cat. I a l’octubre, graella plena. Esdevé positiu i destacable que RTVE aposti pel plurilingüisme, a banda de la desconnexió de La 2, que els darrers anys havia tornat a créixer després de dècades d’ostracisme. La corporació televisiva estatal va aprovar que la nova cadena generalista tindrà “vocació de proximitat i de mostrar una Catalunya diversa, moderna i orgullosa de les seves arrels”, segons l’acord pres. Desconec si hi faltava l’adjectiu tant d’Illa de “concòrdia” o “sala de màquines d’Espanya…”, si és el que s’hi vol difondre i no fa prou bé TV3. En qualsevol cas, més espai sempre afavorirà la llengua catalana, per descomptat. Sap greu que la competència televisiva se circumscrigui al sector públic, i que des del privat no hagi pogut reeixir, potser per la milionada que costa mantenir la pública i que impedeix que sorgeixin competidors. Benvinguda tot i la temença que es converteixi en un nou pou sense fons per al finançament de productores que defensen espais públics, però des de la concessió a privats. Els qui residim a l’àrea metropolitana barcelonina mirem i financem fins a quatre plataformes públiques audiovisuals (TV i ràdios) de les institucions.

L’aposta pel català dels governs d’Illa i Sánchez no hauria estat real sense la necessitat dels vots de Junts i ERC, i l’acceptació, sobretot per part dels juntaires, d’entrar als òrgans de decisió de les empreses públiques des d’on durant dècades s’ha menystingut l’autonomia del país. Veurem el resultat del seu gir institucional i la seva capacitat d’influència, tot i que almenys ja no es podrà atribuir únicament als governs nacionalistes aquella vella acusació a la Generalitat de doblar serveis com el meteorològic, trànsit o les emergències, tan centralistes com poc atents al territori.