Sento que han crescut de manera anòmala els ingressos als hospitals per sobredosi de paracetamol. Set adolescents. I també llegeixo que es veu que a TikTok hi ha l’anomenat Paracetamol Challenge, un repte que guanyarà qui aconsegueixi estar més dies ingressat per culpa de l’abús d’aquest analgèsic, que, a dosis terapèutiques, és resolutiu però que en un ús descontrolat és un potent tòxic per al fetge. De moment els responsables de Salut no han relacionat ingressos i xarxa social, però tot arribarà.

Fa uns anys, pocs, un amic psicòleg clínic m’alertava que estaven detectant un increment anormal d’episodis d’autolesions i de pulsions suïcides en mainada molt jove, preadolescents i adolescents. I també va aparèixer en escena TikTok.

Quan una eina deixa de tenir utilitat, s’ha de retirar de la circulació. No sé per què ha servit TikTok. A Twitter li coneixíem virtuts i problemàtiques ja des d’abans que el seu actual i egòlatra propietari li canviés el nom. Amb un ús responsable, aquestes plataformes dites xarxes socials fan un servei, però encara no he trobat ningú que em digui què aporta de bo aquesta xarxa xinesa, més enllà de perdre-hi el temps, la son, la capacitat crítica i, al capdavall, la salut. Publicar-hi vídeos curts no és exclusiu de TikTok i, en canvi, està molt enfocat a acollir, acríticament i sense filtre, biaixos de gènere i visions totalitàries que, via algoritme convenientment entrenat, martellegen sense pietat usuaris massa joves per tenir la consciència formada.

Capar una xarxa és problemàtic, gairebé una quimera, però TikTok no serveix per a res de bo, empara i difon missatges destructors per a les persones i els valors de llibertat i igualtat i no fa cap esforç per disposar filtres als continguts i a l’accés que s’hi fa. Com més a gran escala s’abordin mesures de restricció, més possibilitats que corregeixin el rumb hi haurà. El paracetamol és només un petit roc d’un pedregar, un camí pel qual podem perdre una generació. Aquest sí que és tot un repte.