Paracetamol

Sento que han cres­cut de manera anòmala els ingres­sos als hos­pi­tals per sobre­dosi de para­ce­ta­mol. Set ado­les­cents. I també lle­geixo que es veu que a Tik­Tok hi ha l’ano­me­nat Para­ce­ta­mol Cha­llenge, un repte que gua­nyarà qui acon­se­gueixi estar més dies ingres­sat per culpa de l’abús d’aquest analgèsic, que, a dosis terapèuti­ques, és reso­lu­tiu però que en un ús des­con­tro­lat és un potent tòxic per al fetge. De moment els res­pon­sa­bles de Salut no han rela­ci­o­nat ingres­sos i xarxa social, però tot arri­barà.

Fa uns anys, pocs, un amic psicòleg clínic m’aler­tava que esta­ven detec­tant un incre­ment anor­mal d’epi­so­dis d’auto­le­si­ons i de pul­si­ons suïcides en mai­nada molt jove, pre­a­do­les­cents i ado­les­cents. I també va aparèixer en escena Tik­Tok.

Quan una eina deixa de tenir uti­li­tat, s’ha de reti­rar de la cir­cu­lació. No sé per què ha ser­vit Tik­Tok. A Twit­ter li coneixíem vir­tuts i pro­blemàtiques ja des d’abans que el seu actual i egòlatra pro­pi­e­tari li canviés el nom. Amb un ús res­pon­sa­ble, aques­tes pla­ta­for­mes dites xar­xes soci­als fan un ser­vei, però encara no he tro­bat ningú que em digui què aporta de bo aquesta xarxa xinesa, més enllà de per­dre-hi el temps, la son, la capa­ci­tat crítica i, al cap­da­vall, la salut. Publi­car-hi vídeos curts no és exclu­siu de Tik­Tok i, en canvi, està molt enfo­cat a aco­llir, acrítica­ment i sense fil­tre, biai­xos de gènere i visi­ons tota­litàries que, via algo­ritme con­ve­ni­ent­ment entre­nat, mar­te­lle­gen sense pie­tat usu­a­ris massa joves per tenir la consciència for­mada.

Capar una xarxa és pro­blemàtic, gai­rebé una qui­mera, però Tik­Tok no ser­veix per a res de bo, empara i difon mis­sat­ges des­truc­tors per a les per­so­nes i els valors de lli­ber­tat i igual­tat i no fa cap esforç per dis­po­sar fil­tres als con­tin­guts i a l’accés que s’hi fa. Com més a gran escala s’abor­din mesu­res de res­tricció, més pos­si­bi­li­tats que cor­re­gei­xin el rumb hi haurà. El para­ce­ta­mol és només un petit roc d’un pedre­gar, un camí pel qual podem per­dre una gene­ració. Aquest sí que és tot un repte.