Abans de prendre possessió del càrrec per primera vegada, el 2017, Donald Trump ja s’havia enemistat amb una peça clau de la Casa Blanca com són els serveis secrets, havia intentar posar el morrió a la premsa, pilar fonamental de la democràcia, havia fet agenollar de manera humiliant l’empresa Ford, vaixell insígnia de la indústria automobilística dels EUA, i havia insultat públicament Meryl Streep, una de les icones culturals més estimades del país de les barres i les estrelles. O sigui, ja va deixar clara una de les seves principals característiques, ser especialista a trepitjar basses encara que els esquitxos embrutin els pantalons dels qui l’han votat. Res feia presagiar que la tornada a la Casa Blanca del magnat corregís aquests tics però fins i tot els més pessimistes es van quedar curts davant l’actual cursa embogida del president dels EUA. I, malgrat tot, potser sí la millor forma de combatre el seu populisme era deixar-lo governar, és a dir fer-lo retratar amb una gestió que ara per ara ofereix el contrari del que havia promès: la guerra a Ucraïna no s’ha acabat en vint-i-quatre hores i les borses no paren de baixar. Fins i tot el fidel cortesà Elon Musk es disposa a saltar del vaixell abans de la patacada contra l’iceberg, prou que sabem que si l’economia mundial naufraga els primers a ofegar-se seran els desgraciats de tercera classe, no pas els empresaris que sempre tenen un lloc reservat a les barques de rescat. Qui ens pot rescatar, doncs, a tots plegats del desfici trumpista que s’ha apoderat del timó? Naturalment els nord americans, que d’aquí a dos anys tornaran a votar i amb la seva decisió sobirana podrann confegir noves majories a les cambres de representants. Mentrestant, reclosos ells a la seva clova aïllacionista –tal com marquen les suïcides cartes de navegació d’aquest milionari sense escrúpols– els europeus tenim una oportunitat de sortir-ne ben parats. Enfortint la nostra economia i reduint el monstre burocràtic de Brussel·les, que tant ens acoquina i destarota, com fa temps que venen recordant els nostres pagesos. Que el tic, tac Trump els esclati a la cara, als ianquis, no pas a nosaltres.