La plaça Navona és un dels llocs més interessants de visitar a la ciutat de Roma. És una estructura que reprodueix la forma allargassada d’un circ de l’època romana, amb quasi 300 metres de llarg, i s’aixeca al mateix punt on hi va haver l’estadi de Domicià. Història pura i dura. Com que el lloc és turístic, els venedors ambulants hi tenen tirada, fet que, de tant en tant, motiva la presència de la policia, que hi fa una batuda. Els agents es disposen de forma preventiva als vuit accessos de la plaça, per tal que ningú hi pugui entrar ni sortir, i un cop l’espai s’ha convertit en una ratera, aleshores comença la cacera dels manters, amb els policies corrent darrere els homes que carreguen la mercaderia i, rere uns i altres, a vegades, també hi corren reporters gràfics fent fotografies.

El que passa a la piazza Nona, no és res que no succeeixi a la resta de ciutats europees que són destinació turística, també Barcelona. Els veïns de la capital han vist, manta vegades, com venedors i policies juguen al gat i la rata, una persecució que acostuma a acabar amb els manters corrent per fugir de la Guàrdia Urbana. Sempre és el mateix, algú crida “agua!”, i així que l’alerta s’escampa els venedors estiren els cordills amb què repleguen la seva precària parada disposada damunt una tela blanca i, amb el farcell de calçat esportiu i samarretes a l’esquena, es fan fonedissos a tota velocitat.

Ara això s’ha acabat. Algú ha decidit que el córrer dels manters tingui una utilitat, més enllà del fugir de la policia, i és per això que el sindicat que els aplega, el Top Manta, ha convocat pel proper 1 de juny una cursa popular pels carrers de Barcelona per denunciar l’auge dels discursos d’odi i el racisme, també el racisme institucional. A força de sobreviure a situacions límit, aquest col·lectiu ha esmolat l’enginy, i és per això que la cursa popular es correrà sota el lema Agua! escrit a l’esquena amb lletres vermelles damunt unes samarretes blau turquesa, crida que aquesta vegada servirà per posar en acció tot un moviment de denúncia, un moviment inèdit.

El Top Manta és enginy però també, i sobretot, mètode. El projecte de la cursa antiracista, el llançament d’una línia de calçat esportiu, la posada en funcionament del taller tèxtil o la mateixa creació del sindicat és la demostració més clara que el col·lectiu és capaç de fer moltes coses i, a més, ben fetes.

En termes econòmics, Top Manta vol dir emprenedoria i, per tant, un col·lectiu que s’hauria de tenir en compte, no per tractar-lo a cops de porra, sinó per estimular la seva capacitat creativa, com a espai generador de llocs de treball i canal per a la integració en la societat del país.

Això és el que cal que entenguin aquells que encara recelen de les idees i maneres de fer de la gent del sindicat del Top Manta. Ells ni recelen ni tenen dubtes, tot el contrari, i ahir en la presentació de la cursa tot eren somriures i proclames d’eufòria, conscients que la convocatòria del dia 1 és un pas endavant molt important per al col·lectiu.

El que passarà aquell dia, en què la policia vetllarà pel bon funcionament de la cursa i obrirà pas als corredors, cal viure-ho com una metàfora dels temps que haurien de venir amb els manters corrent només per fer un bona marca atlètica o per no arribar tard a la feina.