Trencar amb el que s’espera de tu és un acte de valentia, perquè implica treure’t les ulleres d’ase que la societat t’ha volgut incrustar a la cara sense permís. El Japó ha viscut una gran transformació des de la modernització de finals del segle XIX i la postguerra. Les expectatives tradicionals sobre el paper de la dona solen entrar en conflicte amb la recerca d’independència i autoexpressió de la dona contemporània. Al Japó, les dones sovint s’acaren a normes rígides pel que fa al seu rol a la família i a la societat, amb una pressió exagerada per adoptar el paper de cuidadores i esposes. A mesura que les societats es tornen més individualistes, les dones busquen la seva essència més enllà de les regles convencionals. El feminisme al Japó ha cobrat impuls els darrers anys, ha desafiat les lleis del patriarcat i ha promogut la igualtat. El Japó és conegut per la seva ètica laboral i la cultura empresarial. Això afecta les dones, que tothora han d’equilibrar la feina amb les putes creences familiars. El resultat: hi ha un augment dels problemes de salut mental al Japó, sobretot entre dones que senten la pressió de complir amb massa rols. S’aïllen, busquen l’acceptació, i es col·lapsen. Avui en dia ser dona al Japó ja no té res a veure amb la imatge idíl·lica de la geisha, aquelles dones precioses que dedicaven tota la vida a les arts tradicionals, sexe inclòs. Dones cultes i educades, elegants i sofisticades, que excel·lien de la mateixa manera a l’hora de mantenir una conversa, quan feien d’amfitriones durant la cerimònia del te o en els moments en què tocava posar-se de quatre grapes.