La llengua i l’editorial de ‘Nature’

En el debat enverinat i interessat de la llengua, de tant en tant cal agafar distància, tenir una mirada a vol d’ocell i escoltar el que diuen els científics. Per això és tan significatiu l’editorial que publicava ahir una revista de gran prestigi com Nature sobre l’estat de les llengües a França. El seu Senat acaba de tombar el reconeixement del català (i el basc i el bretó i l’occità i el cors i l’alsacià) tal com reclamava l’Acadèmia Francesa, que des de 1635 vetlla per la puresa del francès.

L’Acadèmia argumenta que aquestes llengües regionals són un patrimoni tan clar que no cal que tinguin cap mena de salvaguarda per part de la reformada Constitució. Com bé escriuen a Nature, és precisament la manca de reconeixement constitucional el que, després, barra el pas al reconeixement internacional de totes aquestes llengües minoritàries. Com més minoritari és un idioma, més convé protegir-lo. I més encara quan la globalització amenaça amb una tragèdia per a la humanitat com és fer desaparèixer la meitat de les llengües. Nature titula el seu editorial amb el joc de paraules Comédie-Française i afirma que les llengües regionals i minoritàries han de ser protegides a França i a tot arreu. Aquest és el tema, allà, aquí i arreu.

Les llengües no haurien de ser vistes mai com una amenaça per cap nació, al contrari. Són un privilegi. Un benefici. Com més multilingüe sigui una comunitat, millor per a ella i per als seus ciutadans, que tenen més capacitat per estimular el seu cervell. Pensar en les llengües minoritàries és desafiar el sentit comú o és, directament, una mostra de patriotisme miop i malentès. Aquí, el Partit Popular ja hi torna. Ara és el torn d’Esperanza Aguirre i d’adherir-se a manifestos que, darrere la defensa del castellà, amaguen la voluntat d’anar escanyant les llengües que els fan nosa. Consolem-nos: si no ho van aconseguir quaranta anys de dictadura, tampoc ara se’n sortiran.