Quan al teu fill li diagnostiquen un trastorn de l’espectre autista et comencen a aclaparar un munt de conceptes. Neurodivergència, hipersensibilitat, empatia, habilitats socials, conductes rígides, rutines, interessos restringits, literalitat... I comença un procés d’acompanyament i aprenentatge que involucra tot el nucli familiar amb un sol objectiu: apropar-te al món del teu fill i no pretendre que sigui ell el que faci el camí a la inversa. La comprensió és l’eix fonamental. Acceptar la diferència com una qualitat, i no com un contrast antisocial. Més encara, emfatitzar aquest poder ser diferent, escapar-te del que és normativament correcte, que en moltes ocasions acaba sent un corredor estret pel qual tots acabem passant com vedells.

Aquesta setmana s’ha celebrat el Dia Mundial de Sensibilització sobre l’Autisme. Però les famílies que hi convivim el reivindiquem cada dia. I, a aquelles que encara ho gestionen en silenci, les convido a fer el pas, a obrir-se a la societat, a explicar als neurotípics que l’autisme és tan divers com tantes persones hi ha diagnosticades. Perquè la inclusió depèn, indefectiblement, de donar a conèixer allò desconegut. D’explicar el perquè d’aquell comportament, d’aquella obsessió per un tema concret, d’aquell ritual alimentari, d’aquella necessitat de saber què passarà d’aquí a unes hores, d’aquella manera de vestir, d’aquella manera de parlar, d’aquell moment de falta d’empatia, d’aquella efusivitat aparentment injustificada, d’aquell crit, d’aquella abraçada que et deixa sense respiració, d’aquella solitud o d’aquella intensitat per voler socialitzar, d’aquell moment d’ira o d’amor intens. Hem d’explicar, sense temor ni vergonya, que els nostres fills tenen un neurodesenvolupament que escapa del que és majoritari i que això els fa diferents a ulls externs, però especials per als qui hi estem a prop. I així, de mica en mica, no només el seu entorn comprendrem el seu petit món, sinó que avançarem perquè tota la resta també se l’acabi fent seu.