Lluís Nicolau d’Olwer, polític i escriptor, assegurava que els catalans som uns especialistes en grans manifestacions i grans enterraments. Es recull en el llibre La memòria dels catalans, que acaba de publicar Edicions 62, on, sota la direcció de l’historiador Borja de Riquer i Permanyer, catedràtic emèrit de la UAB, 136 experts expliquen i defineixen 221 elements que s’han triat com a cohesionadors de l’imaginari català. Una obra magna, de més de mil pàgines, que arriba després de les que ja va dirigir Borja de Riquer: La història mundial de Catalunya i Catalans que han fet història. I el que deia Nicolau d’Olwer és ben cert perquè a la ciutadania catalana li ha calgut fer-se veure bàsicament perquè la nostra és la història d’una nació sense estat, i per tant, perquè se’ns tingui en compte, ha calgut ocupar els carrers. La idea de no controlar políticament el nostre esdevenir, per motius polítics, econòmics o comunicacionals, ens ha portat a reafirmar-nos d’aquesta manera. I això ha valgut tant per a l’obrerisme com per al liberalisme, el republicanisme o el catalanisme. Des de la mort de l’Avi Macià fins als fets d’octubre del 2017.

Aquest llibre torna a ser una història exhaustiva per recollir els llocs, els fets, els mites, els símbols, els personatges, les llegendes i les tradicions que defineixen la nostra identitat, que ens han fet ser com som als catalans. És evident que tot i l’extensió del treball ha calgut un selecció de la nostra herència col·lectiva que s’ha fet, segons l’autor, amb un plantejament obert i inclusiu. “Com hem arribat a ser qui som?”, es pregunta el director d’aquesta obra que vol explicar-nos la construcció històrica de la identitat. I això és el que s’intenta respondre en aquestes 1.024 pagines d’un llibre que s’organitza en catorze parts de caràcter temàtic, precedides per una introducció dels diversos assessors: Joaquim Albareda, Jaume Ayats, Margarida Casacuberta, Josep M. Muñoz, Xavier Roigé, Josep Maria Salrach i Marès i Pilar Vélez. Hi ha 212 capítols, redactats per 136 especialistes, experts en cada tema, des de les tradicions i els mites a les festes i els rituals. S’hi troben les institucions més emblemàtiques, els fets i els dies clau, els paisatges que ens defineixen com a nació, les representacions històriques, literàries i artístiques. S’escriu de la senyera i Els segadors al Canigó i la Patum de Berga. De les havaneres als castellers i el Barça. De l’1 d’Octubre al comte Arnau. De Sant Jordi a la guerra civil o l’exili.

Borja de Riquer explica que la construcció de la memòria ha estat “un procés llarg i que ens ha calgut de fer a la contra” i que s’ha fet i es fa per evitar que la història de Catalunya desaparegui dins d’una història espanyola en la qual els catalans no hi som. La memòria dels catalans és una obra d’història ambiciosa i exhaustiva que recull les herències del passat que ens han marcat com a societat i els elements que defineixen el nostre imaginari col·lectiu. El llibre respon a la necessitat de repensar el procés de construcció històrica de la identitat d’una societat complexa com la catalana, “sobretot en uns moments de grans transformacions socials, culturals i ideològiques”. Una obra gran, una gran obra.