Desconeixia que Donald Trump fos abstemi, o com a mínim això és el que expliquen els seus biògrafs oficials i extraoficials. Diuen que va ser la seva pròpia competitivitat la que el va portar a decidir no beure alcohol, malgrat les convencions socials, perquè no volia que a la llarga la beguda li provoqués problemes. El motiu seria l’experiència viscuda pel seu germà Fred, que va morir alcoholitzat. Algunes fonts asseguren que ja de jove, en les reunions de magnats, mentre altres demanaven whiskys, ell preferia una Coca Cola Diet. També va transcendir que durant la seva primera estada a la Casa Blanca es va fer instal·lar un botó especial al despatx oval perquè cada cop que el premés li portessin el refresc americà per excel·lència. I precisament pel fet de ser abstemi potser no ha calculat prou bé els efectes que tindrà el seu deliri aranzelari en un altra beguda estrella al seu país: la cervesa.

Resulta que les llaunes de cervesa estan fetes, efectivament, amb alumini. I decidir apujar les taxes a aquest metall podria encarir marques –molt consumides pels nord-americans– que provenen d’Europa, com Heineken i Guiness, o de Mèxic, com Corona. Encara no és clara la lletra petita de l’anunci sobre els aranzels, però de moment agrupacions de consumidors de cervesa ja han posat el crit al cel. Es podria pensar que el proteccionisme beneficiarà les marques “autòctones”. Però tal com ha recollit la premsa nord-americana, el problema és que la major part de l’alumini que s’utilitza per fer llaunes als Estats Units prové del Canadà, i les empreses del país no estan preparades per assumir tota aquesta producció. No resulta estrany, doncs, imaginar el típic hillbilly votant de Trump penedir-se del que ha fet quan li apugin el preu del seu paquet de cervesa preferit.

Menys o menys el que deuen estar pensant alguns dirigents de Vox que van aplaudir amb tanta xerinola el triomf trumpista, i que ara no saben on amagar-se ni quina excusa inventar-se davant de la catàstrofe que la guerra comercial pot representar per a l’economia espanyola, una economia que tant asseguren defensar (la dels rics, evidentment).