Cerveses i Trump

Des­co­nei­xia que Donald Trump fos abs­temi, o com a mínim això és el que expli­quen els seus biògrafs ofi­ci­als i extra­o­fi­ci­als. Diuen que va ser la seva pròpia com­pe­ti­ti­vi­tat la que el va por­tar a deci­dir no beure alco­hol, mal­grat les con­ven­ci­ons soci­als, perquè no volia que a la llarga la beguda li pro­voqués pro­ble­mes. El motiu seria l’experiència vis­cuda pel seu germà Fred, que va morir alco­ho­lit­zat. Algu­nes fonts asse­gu­ren que ja de jove, en les reu­ni­ons de mag­nats, men­tre altres dema­na­ven whiskys, ell pre­fe­ria una Coca Cola Diet. També va trans­cen­dir que durant la seva pri­mera estada a la Casa Blanca es va fer ins­tal·lar un botó espe­cial al des­patx oval perquè cada cop que el premés li por­tes­sin el refresc ame­ricà per excel·lència. I pre­ci­sa­ment pel fet de ser abs­temi pot­ser no ha cal­cu­lat prou bé els efec­tes que tindrà el seu deliri aran­ze­lari en un altra beguda estre­lla al seu país: la cer­vesa.

Resulta que les llau­nes de cer­vesa estan fetes, efec­ti­va­ment, amb alu­mini. I deci­dir apu­jar les taxes a aquest metall podria enca­rir mar­ques –molt con­su­mi­des pels nord-ame­ri­cans– que pro­ve­nen d’Europa, com Hei­neken i Gui­ness, o de Mèxic, com Corona. Encara no és clara la lle­tra petita de l’anunci sobre els aran­zels, però de moment agru­pa­ci­ons de con­su­mi­dors de cer­vesa ja han posat el crit al cel. Es podria pen­sar que el pro­tec­ci­o­nisme bene­fi­ciarà les mar­ques “autòcto­nes”. Però tal com ha reco­llit la premsa nord-ame­ri­cana, el pro­blema és que la major part de l’alu­mini que s’uti­litza per fer llau­nes als Estats Units prové del Canadà, i les empre­ses del país no estan pre­pa­ra­des per assu­mir tota aquesta pro­ducció. No resulta estrany, doncs, ima­gi­nar el típic hill­billy votant de Trump pene­dir-se del que ha fet quan li apu­gin el preu del seu paquet de cer­vesa pre­fe­rit.

Menys o menys el que deuen estar pen­sant alguns diri­gents de Vox que van aplau­dir amb tanta xeri­nola el tri­omf trum­pista, i que ara no saben on ama­gar-se ni quina excusa inven­tar-se davant de la catàstrofe que la guerra comer­cial pot repre­sen­tar per a l’eco­no­mia espa­nyola, una eco­no­mia que tant asse­gu­ren defen­sar (la dels rics, evi­dent­ment).