Tribuna
Llegir la cartilla
En català fem servir l’expressió llegir la cartilla per expressar que algú et canta les veritats, o que et fa algun retret. En el meu cas, ben al contrari, no vull fer pas cap retret, sinó fer-los una molt bona recomanació: llegir la cartilla en sentit literal, vaja!
Òbviament faig referència a un llibre esplèndid, d’una gran oportunitat en els temps que corren, que és Cartilla de guerra alemanya i altres poemes, de Bertolt Brecht, que l’editorial Trípode ens ofereix en una edició bilingüe molt acurada. Es tracta d’una selecció de poemes curts i incisius, feta pel seu traductor, el poeta, narrador, dramaturg i gran introductor de la literatura alemanya a casa nostra que és Feliu Formosa. Crec que és oportú dir que Formosa és un dels traductors que més han contribuït a engruixir el nostre patrimoni literari, perquè amb la seva tasca acurada, i mai no prou reconeguda, ens ha fet llegir no només el teatre i la poesia de Brecht, sinó autors tan diversos i imprescindibles com Rose Ausländer, Thomas Bernhard, Heinrich Ibsen, Franz Kafka o Arthur Schnitzler, entre molts d’altres.
Aquesta selecció dels poemes de guerra de Brecht que proposa Formosa, que fins ara no havia trobat editor, cau com aigua regalada enmig de la nostra actualitat tan tensa, en què sembla que hi ha qui vulgui fer repicar timbals de guerra i on se’ns intenta fer oblidar que la nostra societat ha lluitat, i molt, per evitar conflictes i ha apostat pel pacifisme. Brecht, que va viure ambdues guerres mundials i que es va haver d’exiliar com a marxista, perseguit pel nazisme promogut per aquell a qui ell anomenava –per l’ofici– “el pintor de parets” (Hitler), ens adverteix de la manipulació i l’engany que empra sempre el poder quan vol la guerra: “Els de dalt.” Ells creen enemics ficticis per dir-nos que voldrien la pau, però és clar, bé que han de salvar aquells –nosaltres– qui, de fet, acabarem morint en el conflicte. “Els de dalt diuen: /Anem cap a la glòria/ Els de baix diuen:/ anem cap a la tomba.”
En aquesta època de confusió, sembla com si la diplomàcia hagués abandonat tota esperança i se senten cants malgirbats que conviden al rearmament (contra qui?) i a tenir ridículs, per inútils, kits de supervivència. Talment que “De les xemeneies de les fàbriques de munició/ en surt fum.” Perquè “Quan els de dalt parlen de pau/ el poble senzill sap/ que hi ha guerra./ Quan els de dalt maleeixen la guerra,/ ja estan escrites les ordres d’allistament.” I Brecht ens ho diu de manera contundent, com si d’una consigna o un eslògan publicitari es tractés: “La guerra mata/ allò que la seva pau/ encara no ha arrasat.” Les guerres, llegim-hi tots els conflictes, només comporten fam i destrucció tant per als vencedors com per als vençuts: “Entre els vençuts el poble/ passava gana. Entre els vencedors/ el poble passava gana també.”
Cal estar a l’aguait i saber sempre quin és l’enemic veritable, perquè Brecht ens alerta: “Que els que parlen de l’enemic/ són ells mateixos l’enemic.” I perquè entenguem que hi ha mals que venen de lluny, la clarividència de Brecht també ens ajuda avui: “Si es conquisten els camps dels camperols/ ucraïnesos,/ els cacics encara tindran més camps.”
Però no tot està perdut i al poema General, el teu tanc és un vehicle poderós, adverteix als senyors que juguen a fer la guerra, o que directament la fan: “General, l’home és molt útil./ Pot volar i pot matar./ Però té un defecte:/ pot pensar.” Tots els poemes, escrits durant la dècada dels trenta, són una invitació a ser crítics, a no creure’ns tot el que ens diuen, ans al contrari, a contrastar informació i a tenir opinió pròpia.
Atrevim-nos a pensar, tal com ens convidava a fer l’enyorat Josep M. Terricabras, que tot just ara fa un any que ens va deixar, en un dels seus llibres més llegits Atreveix-te a pensar. I és que aquests dies, que s’acosta Sant Jordi i tothom pensa en llibres, jo els proposo aquest. O millor dit, aquests dos. Perquè són tan útils i necessaris que em penso que no podran esperar a Sant Jordi, sinó que se’ls llegiran de seguida, com un veritable manual de supervivència, o com a medecina preventiva en uns moments tan embogits, per protegir-nos de tanta manipulació inconscient i perillosa. Bona lectura!