La biennal nòmada europea Manifesta es va celebrar la tardor passada a Barcelona i a la seva àrea metropolitana sense el centre d’art de la capital catalana funcionant en condicions normals o, el que és el mateix, sense direcció. Ningú hi va donar cap importància. Per ningú vull dir les persones amb responsabilitat en les polítiques culturals, aquelles que presumiblement aspiren a homologar culturalment Barcelona amb les grans ciutats. La Fabra i Coats no era, argüien, seu de la Manifesta. L’esdeveniment organitzat per una empresa holandesa va anar de seus, i poc de projectes artístics, amb excepcions, cosa que no va passar desapercebuda en els cercles de l’art internacional, en què la percepció que van tenir és que va ser una de les biennals més fluixes de la seva història. Bé, el cas és que ara, per fi, s’ha nomenat una nova directora del centre d’art, Clàudia Elies, un any i mig després de la sortida de Joana Hurtado. No avorriré el lector amb l’historial de crisis, la majoria provocades pels polítics, que han minat la trajectòria d’aquest equipament que hauria de ser central en el sistema artístic de Barcelona ergo del país. Elies, que ve de picar molta pedra a Can Felipa, ha estat escollida per un bon jurat i té la confiança del sector. Li desitgem sort amb la trista convicció que ella tampoc ho tindrà fàcil.