Sant Jordi ja treu el cap en un abril que fa olor de primavera. Una de les festes més lluïdes i estimades pels catalans i les catalanes escalfa motors arreu, però si hi ha un lloc al país on pren unes dimensions extraordinàries és al municipi on han fet de la llegenda la seva columna vertebral. Montblanc, capital de la Conca de Barberà, ja fa dies que treballa en una nova edició de la Setmana Medieval, la 38a, on el cavaller de brillant armadura tornarà a matar el drac que es volia cruspir la princesa i amb la sang del mostre naixerà la més bella de les flors: la rosa. Va ser l’insigne folklorista Joan Amades qui va deixar escrit que la llavor del mític heroi, patró de diferents països d’arreu del món, havia nascut a les portes de Montblanc i la seva gent s’ho ha agafat al peu de la lletra i amb un fervor difícil d’explicar si no en formes part. Tant és així que a principis d’any es fa una tria prèvia entre les joves de 18 anys i els joves de 20 que representaran els papers de princesa i sant Jordi. Uns candidats i candidates que han de passar diferents proves i sotmetre’s a la votació dels membres de l’Associació Medieval. L’escollit i l’escollida s’han de fer mereixedors del títol i tots expressen la immensa satisfacció de representar l’essència cultural del poble. Perquè ja se sap que totes les nenes somien ser donzelles que volen ser rescatades i tots els nens, valents guerrers que s’enfronten al drac. Però, totes, totes? Passejant aquests dies per un altre escenari medieval, com el de Miravet, vaig coincidir amb l’arribada al magnífic castell dels escolars del municipi. Em va cridar l’atenció una parella de nen i nena de no més de 5 anys que, agafats de la mà, caminaven cap al portal. Ell repetia que abans d’entrar-hi calia que assumissin els papers propis de l’època que els havien explicat a classe. “Tu seràs la princesa i jo seré el cavaller”, insistia, fins que la seva companya es va plantar. “Jo vull ser cavallera i seré cavallera! Sigues tu la princesa!” Fi de la discussió i llibertat absoluta per assumir el rol desitjat. Poc va faltar perquè l’aplaudís.