Ganes de vacances

Arriba el bon temps i tot­hom surt al car­rer. Després de les últi­mes plu­ges ha estat com si ja ningú no recordés que abans, al nos­tre país, hi plo­via. Tot­hom té ganes de sol, de sol i platja, de sol i mun­ta­nya. Les plu­ges han ves­tit de verd i colors els nos­tres camps, i ara sem­bla impos­si­ble no apro­fi­tar l’opor­tu­ni­tat de gau­dir un pai­satge que havia que­dat en l’oblit després d’una sequera de tres anys. Any de neu, any de déu, diu la dita. I així serà perquè les plu­ges i la neu ens por­ten una Set­mana Santa amb la millor pre­visió turística dels últims anys. Les expec­ta­ti­ves per a aquesta tem­po­rada apun­ten cap a un incre­ment de l’ocu­pació que podria estar per sobre del 30% res­pecte a l’any pas­sat i, en bona mesura, una de les cau­ses és el bon temps. El canvi climàtic també té aques­tes coses. Després de tres anys de sequera, la calor con­ti­nua arri­bant abans i les ter­ras­ses s’omplen de pro­pos­tes refres­cants per com­ple­tar els dies en con­tacte amb la natura que tots espe­rem per refer-nos d’un inici d’any molt llarg.

I quan arri­ben les vacan­ces ho volem tot. Umberto Eco deia que l’amor és ego­ista: quan esti­mem algú, el volem en exclu­siva, ens costa com­par­tir-lo; en canvi, l’odi és generós: quan odiem algú, ens agrada que la resta de per­so­nes també l’odiïn. Podríem fer un símil en el cas de les des­ti­na­ci­ons de vacan­ces. Volem tro­bar aquells llocs únics i exclu­sius per a nosal­tres sols. En canvi, estem dis­po­sats a com­par­tir i demo­cra­tit­zar la crua rea­li­tat de les cues del matí a l’auto­pista. De fet, les penes, com­par­ti­des són menys penes.

Però ara, que ve el tas­tet de vacan­ces de Set­mana Santa, les volem en exclu­siva: la platja deserta, el racó en plena natura on des­con­nec­tar i car­re­gar piles... I aquests dies les xar­xes soci­als s’omplen de pro­pos­tes úniques on pas­sar els millors dies. Des de les xar­xes ens venen que aquests llocs són para­disíacs i tots hi anem espe­rant no tro­bar-hi massa gent. La rea­li­tat, pot­ser, serà dife­rent. Però, fins i tot en aquest cas, les gau­di­rem, perquè quan estàs de vacan­ces les coses es viuen d’una altra manera. I, en alguns casos, pen­sa­rem que tots hem vist el mateix bloc, el mateix post, el mateix reel... I tots hem anat a parar al mateix lloc. Perquè, heu notat que vivim un moment àlgid d’estrès social com­par­tit?

La rea­li­tat ens demos­tra que com­par­tir l’estrès no ens és alli­be­ra­dor, sinó tot el con­trari, i intuïtiva­ment tots fem una cosa que els experts ja han demos­trat que és certa: bus­car el con­tacte amb la natura. Per això, les vinyes, les mun­ta­nyes i les plat­ges s’ompli­ran aquests dies de caçadors d’ener­gia (que sor­ti­ran a cami­nar, a men­jar, a tas­tar, a viure noves aven­tu­res...) que volen car­re­gar piles per poder tor­nar a la feina d’aquí a deu dies amb la ment en calma per sobre­viure fins a les vacan­ces d’estiu. Perquè com­par­tim l’estrès, però del que tenim ganes, en rea­li­tat, és de vacan­ces.