Articles
Llegim poc i, sobretot, en castellà
El Gremi d’Editors de Catalunya i l’Associació d’Editors en Llengua Catalana han fet públiques noves dades preocupants per al llibre en català. No només continuem lluny de la mitjana europea de lectura, sinó que quan ens posem davant d’un llibre no està escrit en la llengua pròpia del nostre país. Els títols en llengua castellana suposen un 77,9% dels llibres que es llegeixen a Catalunya, i només el 20,4% són en català. Així que el castellà és de lluny –i per golejada– l’idioma habitual dels catalans a l’hora de llegir llibres. No són dades noves, ja que la tendència és exactament la que ja s’apuntava en els últims anys: el català està estancat i és minoritari a les llibreries i les biblioteques. A això caldria sumar-hi la discriminació que hi ha també en els mitjans de comunicació: l’oferta televisiva i als quioscos és aclaparadorament desfavorable a la llengua catalana.
La situació no és millor quan ens fixem en les dades dels menors, en edat escolar. Els nens d’entre 10 i 13 anys llegeixen normalment en castellà, i només el 37% ho fan en català. És a dir que, tot i estar en ple procés educatiu i en plena immersió lingüística a les aules, no s’aconsegueix que a l’hora de triar els llibres els més joves apostin pel català. O, com a mínim, dibuixin un cert equilibri entre les dues llengües.
Alguna cosa no s’està fent bé. La quantitat de llibres que es publiquen en català –efectivament, molt més alta que fa uns anys– ens dóna la impressió que la nostra llengua s’ha fet forta i que planta cara almenys en el món editorial. En canvi, els hàbits de lectura i compra de llibres ens situen davant d’una altra realitat, molt menys agradable. En els últims anys semblava que el català havia arribat a un punt d’equilibri amb la llengua castellana en les manifestacions culturals d’alt nivell: teatre i literatura, bàsicament. Però ara estem veient com el castellà comença a dominar la cartellera teatral (no al mateix nivell que en el cas del cinema, però ens hi anem acostant). I pel que fa als llibres, passa el mateix. Esperem, si no, a la llista dels més venuts del dia de Sant Jordi. Es vendran molts llibres, però quants se’n llegiran? I quants en català? El panorama no és gens encoratjador.
La situació no és millor quan ens fixem en les dades dels menors, en edat escolar. Els nens d’entre 10 i 13 anys llegeixen normalment en castellà, i només el 37% ho fan en català. És a dir que, tot i estar en ple procés educatiu i en plena immersió lingüística a les aules, no s’aconsegueix que a l’hora de triar els llibres els més joves apostin pel català. O, com a mínim, dibuixin un cert equilibri entre les dues llengües.
Alguna cosa no s’està fent bé. La quantitat de llibres que es publiquen en català –efectivament, molt més alta que fa uns anys– ens dóna la impressió que la nostra llengua s’ha fet forta i que planta cara almenys en el món editorial. En canvi, els hàbits de lectura i compra de llibres ens situen davant d’una altra realitat, molt menys agradable. En els últims anys semblava que el català havia arribat a un punt d’equilibri amb la llengua castellana en les manifestacions culturals d’alt nivell: teatre i literatura, bàsicament. Però ara estem veient com el castellà comença a dominar la cartellera teatral (no al mateix nivell que en el cas del cinema, però ens hi anem acostant). I pel que fa als llibres, passa el mateix. Esperem, si no, a la llista dels més venuts del dia de Sant Jordi. Es vendran molts llibres, però quants se’n llegiran? I quants en català? El panorama no és gens encoratjador.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.