Vic es reivindica

El Mercat del Ram de Vic ha coincidit enguany amb els 400 anys de la mort de sant Miquel dels Sants, el patró local. Una data tan assenyalada va ser el dia triat per l’alcalde Albert Castells (Junts) per parlar amb aquest articulista sobre les raons de l’Ajuntament de la capital d’Osona per defensar la construcció al municipi d’un nou edifici de 20.000 metres quadrats per acollir-hi els serveis de la Generalitat. Tot i que el govern català aposta per Manresa com a capital de la vegueria i al gener ja va licitar les obres per fer-hi la seva seu al Bages, ¿una cosa exclou l’altra? Castells no tira la tovallola i ha detallat la seva proposta a la delegada territorial Elia Tortolero (PSC).

Alguns crèiem que la pugna per la capital de la Catalunya Central quedava tancada amb la inversió de 23,9 milions d’euros que Manresa s’ha endut per a la nova seu. Al febrer, en una entrevista al Regió 7, fins i tot l’alcalde de Vic reconeixia la capital administrativa de Manresa, en unes declaracions vistes a Osona com una renúncia i que van forçar l’Ajuntament, empès per l’oposició, a aprovar una moció a favor de la capitalitat compartida. Interpreto, però, que les paraules de Castells al Regió7 eren conciliadores de portes enfora amb Manresa, ja que en les negociacions internes amb l’administració puja molt el seu to reivindicatiu. L’Ajuntament vigatà ha lliurat al govern un ampli dossier amb l’esbós arquitectònic de com seria la nova seu de la Generalitat a Vic. No ha rebut resposta. Se situaria al carrer Prat d’en Galliners de Vic, al nou sector de les Adoberies prop d’una àmplia zona verda. S’hi emplaçarien les dependències de la Generalitat d’Agricultura i de Cultura, que ja són a Vic, i dotaria de més usos l’equipament. La idea és optimitzar serveis avui dispersos per la ciutat buscant més eficiència.

En paral·lel, Vic ultima un possible acord per fer un palau de justícia a l’Era d’en Sellés i negocia ampliar o traslladar la comissaria del Mossos, la més antiga de Catalunya, a més de nous espais per als Agents Rurals. Però Castells avisa, alhora, que calen recursos humans abans que immobles. Al darrere té la convicció d’un model de “ciutats mitjanes de nodes en xarxa” que contraposa amb la metròpoli de Barcelona. Vol “cooperar” amb Manresa, Manlleu, Granollers o Olot, parlar “de tu a tu” amb Girona, Lleida i recorda el lideratge universitari de Vic a la zona. A banda, critica el model “sucursalista barceloní”, que copiant la idea de la gran capital de Madrid, buida el país i veu les comarques només com a “llocs de passeig o per anar-hi a buscar bolets”.

Ara bé, el centralisme també és a escala local. Mentre Vic i l’eix de la C-17 creixen, altres pobles es moren. Veurem on ens porta el debat i si torna el vigatanisme; aquell sentiment local que des de segles enrere inspira somnis lírics de grandesa als poetes de la plana: “Quan miro ma Ausona tota arraulida /sota el mantell de boira condormida / bé li plau a mon cor de somiar”, escrivia Jaume Collell al seu dia.