Per influència catalana, en uns quants indrets de Mèxic el dia de Sant Jordi ha esdevingut des de fa uns quants anys una mena de Dia del Llibre. A Guadalajara, capital de l’estat de Jalisco, per exemple, la universitat oficial, a més de fer cada any la ja molt famosa Fira Internacional del Llibre –que s’esdevé durant nou dies a partir del darrer dissabte de novembre des de fa ja 38 anys–, ja en fa més de vint que no deixa passar per alt el 23 d’abril.

Cada any, al costat de les oficines del rectorat, en un indret batejat precisament com a plaça Catalunya, que presideix, per cert, una magnífica estàtua de Sant Jordi –amb espasa i tot– feta per Llimona, una sèrie de personatges destacats de la cultura local es van rellevant per llegir en veu molt alta un llibre sencer. Malgrat que la lectura dura sovint algunes hores, força gent s’ho escolta de cap a peus mentre pren cafè, beu aigua de diferents fruites, pica alguna cosa... i, fins i tot, no hi falta qui fa una aclucada d’ulls.

Pel que fa a la ciutat de Mèxic, la Universitat Nacional Autònoma s’ho pren amb més seriositat i hi fa una fira força gran, que dura tres dies, i no hi falla mai la presència de Catalunya. Cada any hi ha una parada de llibres de tema o idioma català i alguna conferència sobre alguna cosa adient. És el cas que la UNAM està sempre molt oberta a la cultura i ben disposada a acollir la cultura catalana. Jo crec que, si hi hagués més energia per part dels catalans que resideixen a la capital del país, se’n podria treure molt més partit. No deixa de ser una de les universitats de parla neollatina de més importància mundial. Enguany, la conferència serà dedicada a la cultura catalana a Mèxic durant l’època franquista, quan, a més de moltes conferències i reunions, algunes obres de teatre i concerts i recitals, es van publicar una mica més de 300 llibres en català de temes molt diversos i un centenar de revistes. Algunes de les quals foren molt modestes i de curta durada, és cert, però n’hi va haver també que van durar força temps i que tingueren gran èxit, com ara la Nostra Revista i La Nova Revista, Pont Blau i Xaloc, Quaderns de l’Exili, entre d’altres, i els 180 números mensuals del Butlletí d’Informació Catalana, que, sense fallar mai, es van fer a Guadalajara des de principis del 1961 i fins al 1976. Solia ser molt prim, ja que una bona quantitat d’exemplars entraven clandestinament a Catalunya, però hi va haver alguns números de força consistència.

No en va, el govern de Franco va enviar a Guadalajara, l’any 1965 o 1966, dos pistolers a mirar que no continués sortint. Però van topar amb la policia mexicana, que els va fer tornar abans que poguessin fer cap mal, “amb la cua entre les cames i el cul calent”, ja que el tracte que van rebre va ser semblant al que ells mateixos donaven als qui tenien la desgràcia de caure a les seves mans. En les revistes més formals, que sovint tenien entrebancs, hi va haver, és clar, treballs fluixots, però també hi aparegueren textos magnífics de primeres espases de les lletres catalanes. Estic segur que seria bona idea fer una tria dels que no s’han tornat a publicar i valen la pena, que n’hi ha molts encara.

De tot això, se’n parlarà en la Fira de la UNAM enguany, i també de la feina d’alguns catalans pel que fa a la cultura mexicana. En una hora no es podrà fer gaire cosa, però podria ser que fos el començament d’un esforç col·lectiu de recuperació d’aquests textos que resten desconeguts a Catalunya, malgrat que moltes d’aquestes revistes es poden trobar també als prestatges d’algunes biblioteques catalanes. El Butlletí de Guadalajara, per exemple, va ser publicat sencer, en facsímil, pel benemèrit editor Lluís Pagès i Marigot, a Lleida.

Em va doldre una mica, fa vint anys, quan la Fira del Llibre de Guadalajara es va dedicar a Catalunya –i els catalans hi van fer molt bon paper–, que hi va haver un poeta valencià, bastant presumit per cert, que va declarar que aquelles lletres catalanes de l’exili no formaven part de la literatura catalana. Vaig tenir a la punta de la llengua dir-li que, vist així, potser ell tampoc podria formar part d’aquest equip i, per tant, no tenia res a fer a Guadalajara en aquella ocasió... Vaig ser prudent i no li vaig dir res, però no he oblidat el fet.