Aquest any celebrem el 75è aniversari de la mort de l’escriptor George Orwell, autor de clàssics com Homenatge a Catalunya, La rebel·lió dels animals o 1984. Aquesta darrera novel·la és un relat distòpic escrit l’any 1948 que relata un món futur on tots els aspectes de la societat estan controlats per l’estat, la imatge del qual és encarnada per un personatge anomenat “Gran Germà”, una mena de pare de la pàtria al qual cal estimar i venerar i que observa tothom en tot moment. No hi ha llibertat de pensament i els ciutadans díscols són reeducats fins que són retornats ideològicament a la cleda amb la resta del ramat. La situació geopolítica mundial està dominada per tres països poderosos que van canviant les seves aliances segons la conveniència de cada moment. Hi ha conflictes armats, però a l’hora de la veritat no hi ha mai cap guerra mundial o cap enfrontament directe entre les superpotències, que seria devastador. Només hi ha guerres regionals en les quals els superpaïsos prenen part, conflictes prou petits per no enfonsar cap dels països dominants però prou importants per mantenir els ciutadans atemorits i conscients de tenir un enemic exterior.

Han passat setanta-set anys des de la publicació de 1984, i la comparació de la novel·la d’Orwell amb el món actual té unes semblances inquietants. La digitalització de la societat ha portat que les nostres dades estiguin registrades en servidors teòricament protegits. Cada cop paguem amb més freqüència als comerços amb targeta de crèdit i comprem també cada cop més per internet: roba, mobles, bitllets d’avió, nits d’hotel o bicicletes. Milions de persones pengen les seves fotos i vivències a les xarxes socials, de manera que es pot descobrir la vida que porta algú, els llocs on ha viatjat, els restaurants on ha menjat i què està cuinant per sopar, i per a molts la intimitat s’ha acabat perquè han decidit abolir-la i fer pública la seva vida voluntàriament, seduïts per l’encant del protagonisme. Ignoro si algú pot tenir totes les dades nostres que hi ha a les xarxes, però si aquest algú existeix seria un Gran Germà amb més poder fins i tot que el del llibre.

I què dir de la situació internacional? Com a la novel·la 1984, el món està dividit en tres potències militars (Estats Units, Xina i Rússia) que no s’han enfrontat mai directament entre elles però que impliquen tercers països en guerres regionals, i també hi ha canvis d’aliances, com es veu darrerament. Hi ha una quarta potència dividida i en declivi, Europa, que fins fa un segle també era important, però que li costa acceptar la seva decadència i ara està organitzant un rearmament que li costarà un ull de la cara. No he llegit cap opinió de cap analista que digui que Rússia té intenció d’envair Europa i arribar fins a l’Atlàntic, però la Unió Europea actua com si fos així, i ha engegat una campanya eufòrica de compra d’armes que segons diuen fins i tot produirà riquesa. També ens volen vendre la idea que l’estat del benestar europeu, construït amb molt esforç després de la Segona Guerra Mundial, no es tocarà. Europa vol actuar com el Gran Germà tot transmetent por a la població davant el temible enemic rus, però donada la seva manca de credibilitat, només ha aconseguit fer el ridícul promovent kits de supervivència, que només han servit al nostre país per a una emergència elèctrica que no té res a veure amb Rússia. Alguns líders europeus fan discursos grandiloqüents pensant que són Winston Churchill, però no passen de la categoria d’un gag del programa Polònia.