Jordi Bosch plorant emocionat davant d’un dels plats que vam compartir a l’Hôtel de Ville de Crissier prop de Lausana a Suïssa. Quin impacte, quina emoció. Tindré sempre en el record una expedició gastronòmica compartida que va tenir com a objectiu principal menjar en el que ha sigut un santuari de la cuina europea, i que va inspirar molts dels cuiners del nostre país, que ara és tota una potència mundial de l’alta cuina. Fa uns anys, i encara ara, el nom del xef Frédy Girardet, i després els de Philippe Rochat, Benoît Violier i Franck Giovannini, dirigits per Louis Villeneuve, han anat fent d’aquest espai un dels restaurants de visita obligada per als aficionats a la bona cuina. Jordi Bosch, emocionat, en una situació que costa de veure, per aquells que el tenim com un dels grans actors que ens han fet emocionar, a nosaltres, als seus espectadors.

Un intercanvi de papers. L’última de Jordi Bosch és al Romea: Mort d’un comediant, amb Mercè Pons i Cesc Marginet, un text de Guillem Clua que ha dirigit Josep Maria Mestres. Bosch representa el paper d’un gran actor, Llorenç Cardona, que espera que li truqui la consellera de Cultura per dir-li que posaran el seu nom en una de les sales del Teatre Nacional. Justament un altre dramaturg com Jordi Prat i Coll s’exclama a l’assaig Pinçaments d’un home de teatre (Arola editors) sobre el fet que els grans teatres del país no han “batejat” les seves sales (tret de la Fabià Puigserver del Lliure). El cas és que aquest comediant necessita les cures d’un cuidador, perquè la seva neboda ha acabat desbordada per la conducta de l’oncle. Ell té en la seva memòria tots els personatges que ha anat representant en la seva llarga carrera. Tots aquests mites teatrals, totes aquestes grans interpretacions, aniran brollant davant la sorpresa del cuidador, que acabarà tocat pel verí del teatre. Jordi Bosch es multiplica, salta d’un personatge a un altre amb una facilitat enlluernadora. És ell el gran xef interpretatiu que reclama que l’anem a venerar!