D’un temps ençà el que passa al món es va convertint en actualitat, fins al punt que sovint ens llevem amb notícies llunyanes que afecten la nostra vida. Des de l’arribada de Trump al poder, aquesta sensació esdevé contundent: en dos mesos ha sacsejat el món amb 156 ordres executives i altres polítiques que han servit per indultar els assaltants al Capitoli, canviar normes a favor de les grans tecnològiques, incidir en Groenlàndia i el Panamà, expulsar immigrants, canviar la relació amb la UE i altres aliats, rehabilitar Putin, establir negociacions per Ucraïna i també per Gaza, generar una guerra comercial a partir d’aranzels, pressionar programes de les universitats... Un seguit d’imposicions que marquen un canvi ideològic intern dels EUA i geopolític que amenaça l’ordre establert després de la Segona Guerra Mundial. Aquestes polítiques també afecten l’economia dels estats (la UE preveu gastar 800.000 milions d’euros per reforçar la defensa) i les butxaques i el benestar de la ciutadania (l’OMC preveu una contracció del comerç mundial de fins a un 1,5% pels aranzels), i més encara si es consolida una guerra comercial especialment amb la Xina, que afectaria tot el món (438.900 milions de dòlars exporta la Xina als EUA i 143.500 milions importa dels EUA). Veurem com va evolucionant, però estem en un canvi de cicle que va configurant un nou ordre mundial, encara difícil de dibuixar, però que es pot intuir amb unes àrees d’influència grans, amb més protagonisme d’estats emergents que ja són una realitat, i també amb incidència del sector privat, especialment en àrees com la defensa (drons, satèl·lits...) que fins fa poc estaven en mans dels estats. Tot i que ens costa entendre cap on anem, especialment des de la UE perquè ens incomoda i ens obliga a sortir de la zona de confort, la realitat ens hi empeny i val la pena ser presents en el nou món, bàsicament per preservar la democràcia, la llibertat, la seguretat i el benestar de la ciutadania.