Pals a les rodes
Un tema recurrent en les assemblees i trobades de les entitats socials i les de cooperació internacional són tots els problemes derivats d’una excessiva burocratització de les subvencions públiques i dels greus endarreriments en els seus pagaments. Aquestes situacions són una constant i posen en perill l’atenció a les persones en risc d’exclusió i la mateixa supervivència de les entitats.
El sistema de subvencions públiques de lliure concurrència s’ha convertit en un autèntic calvari per a les entitats petites que depenen del voluntariat. D’una banda, massa sovint han d’avançar els diners que l’administració pertinent no paga a termini, per no deixar tirades les persones més vulnerables, a les quals van destinats els serveis o projectes. Però, per si no n’hi hagués prou, la complexitat administrativa exigeix uns alts coneixements de gestió, que afavoreixen la professionalització de les ONG i associacions i les allunyen de la seva essència. A més, la necessitat de transparència ha derivat en una fiscalització exagerada, que ha esdevingut el nou mantra per a legitimar els pals a les rodes. Si tenim present que en alguns casos les administracions triguen fins a vuit mesos a confirmar si una entitat ha estat beneficiària d’una subvenció, obligant-les a avançar els diners amb fons propis o personals, o fins i tot a paralitzar projectes essencials, no ens estranyarà saber que moltes entitats s’estiguin plantejant plegar. I encara n’hi ha més. Algunes convocatòries obliguen a executar els projectes dins l’any natural. És a dir, que si els ajuts es cobren al novembre o al desembre, les entitats hauran de fer tot el que estigui previst en poques setmanes, i justificar les despeses abans que no s’acabi el mes de gener. Un panorama desolador, estressant i del tot ineficaç. I sí: les entitats complim rigorosament les nostres obligacions administratives, mentre que les administracions, no.
El teixit associatiu és fonamental per a una societat més justa i participativa. Som agents de canvi que donem veu a col·lectius invisibilitzats i cobrim mancances d’un sistema públic sovint ineficaç. Per això, cal un canvi urgent: simplificar subvencions, garantir un finançament ràpid i estable i reconèixer la tasca de les associacions.
