La celebració de Sant Jordi segueix un ritual perfectament estructurat. De bon matí, arriben a través del mòbil els primers bons desitjos d’una bona diada i, de seguida, el nervi d’anar a fer un volt pel centre de la ciutat, barrejar-se amb la multitud i començar la processó per les parades de roses i de llibres a la recerca d’aquella flor i d’aquell títol que d’una manera o altra et crida. “Em sembla que em compraré un segon llibre”, sento que diu una noia a la plaça Catalunya de Girona davant de la mirada interrogant de la seva amiga, que li pregunta: “Vols dir?” I ella que contesta: “Sí, m’ho puc permetre.” I és que Sant Jordi és una jornada en què, trencant els estereotips dels catalans com a persones assenyades i una mica garrepes, sortim de casa disposats a gastar. Invertim una petita fortuna en la compra de diversos llibres, en aquells que regalem i en els que ens autoregalem, en roses o rosers, i en aquell esmorzar, dinar o sopar amb la parella, família o amics. O unes bones postres. O aquella peça de roba que fa dies que mires i que finalment cau a la bossa. O a anar al cinema. És un dia en què, emparant-nos en la tradició i en la cultura, ens permetem alguns capricis. És sense cap mena de dubte la festa grossa de Catalunya en què tot i tothom hi té cabuda.