En un d’aquests dies plujosos que ens ha regalat el mes d’abril m’he convertit en una víctima col·lateral de l’absència de voltes que pateix Girona. O, posats a concretar, de la manca de voltes útils que hi ha al Barri Vell de Girona.

Anava pel pont de Pedra, en direcció a la plaça del Vi, desafiant un xàfec tossut i vaig calcular que, en tombar la cantonada, a la plaça, podria fer un descans i aixoplugar-me sota els arcs. Impossible. A la banda contrària a la de l’Ajuntament, ja no hi ha lloc per als vianants. Les taules i cadires ho han devorat tot. Fins i tot hi ha moments –concretament a l’hora de sopar– en què un responsable d’un dels locals s’encarrega de no deixar-te passar. Ho he comprovat personalment. Al davant, les instal·lacions de restauració ja han envaït el tram que dona al carrer Nou del Teatre. Només queda lliure l’espai de davant de la llibreria Les Voltes i de la casa Carles.

La Rambla és un altre dels escenaris on, a part d’alguns comerços que resisteixen, bars i restaurants s’han fet seva la circulació sota cobert. Si plou, no cal ni que ho intentis, que no podràs avançar. Si goses provar-ho, faràs nosa als que estan dinant o sopant. I el mateix et passarà a la plaça Independència, on, a més d’esquivar als comensals, també hauràs de mirar de no molestar els aspirants a clients que construeixen llargues i gruixudes cues esperant l’oportunitat de sopar en algun dels nous restaurants de llums fluorescents.

No se n’escapen ni les més petites. Els que, ara fa una eternitat, havíem estudiat a l’antic conservatori, recordem les voltes d’en Rosés com un refugi on matar el temps quan plovia. Hi havia vida. Hi estàvem hores. Ara, a tocar de la Cort Reial ja estan capades.

Enmig d’aquest desori hi ha una excepció. Un lloc que –com el poble de l’Astèrix– encara resisteix a l’invasor. Als porxos de la plaça Catalunya, la zona a cobert està alliberada. I les taules són a fora. Es pot passejar i el millor és que, espontàniament, s’ha creat una petita rambla on és agradable seure i saludar amics i coneguts.

Seria un exemple a reproduir en els altres ambients sobreocupats. Perquè, a Girona, a cada restaurant que obre, perdem unes voltes.