El galliner està molt esvalotat des que Donald Trump ha anunciat que vol potinejar els museus que no combreguin amb les seves idees ràncies. Què dic que ha anunciat? Ja ha firmat lleis i tot per dur a terme el seu pla, que consisteix a convertir els museus en òrgans propagandístics de la “grandesa d’Amèrica”, concepte que ell i els seus acòlits deuen saber què vol dir. La cosa és ben simple: es tracta de posar càrrecs afins que et riguin totes les gràcies i d’obrir o tancar l’aixeta dels diners (als Estats Units, els diners públics i els diners privats solen ser indistingibles) si es fa o no la feina, dèries o capricis que el polític ha encomanat. La cultura institucionalitzada no és lliure ni independent, amb honroses excepcions. No ho és la que està sota els dominis de Trump o de qualsevol altre mandatari reaccionari ni, i això fa mal, la que opera en força governs dits d’esquerres. Al nostre país i al país veí que ens té sota el seu jou, s’han viscut els darrers anys experiències decebedores i frustrants per a aquells que creuen que les forces polítiques progressistes són la garantia per a una cultura blindada d’interferències. Amb Trump tot acaba agafant una dimensió ridícula de tan evident que és, però de manera velada els seus tics són els de molts. I això, dic, fa mal.