Avui és festiu i encara que se celebri el dia del treball, que és dia de reivindicació, està bé prendre’s les coses amb un aire distès. Tot i les ganes de gaudir d’un dia de relax, la missió no serà fàcil perquè la gran apagada de dilluns encara té conseqüències i el que va passar va ser tan excepcional que encara preocupa, encara cal parlar-ne.

El problema és que no pot tractar-se el tema amb la propietat i el rigor que pertocarien, perquè allò que va succeir en escassos segons i que a les 12 del migdia i 33 minuts del 28 d’abril era ja un evident cataclisme energètic sense precedents és avui encara un fenomen sense explicació, i al ritme dels esdeveniments potser passaran mesos fins a tenir una idea clara.

De fet, és incontestable que avui ja som al maig i no hi ha cap notícia oficial del perquè de la gran apagada. Se sap què va passar, però no què va originar-ho. Tot plegat és un gran forat negre, com un d’aquells grans misteris de l’univers. I com que no es diu res de concloent es dona peu a pensar de tot, a bastir teories conspiratives, algunes també d’inversemblants, histèriques, histriòniques, impossibles, còmiques, perquè una mica d’humor també està bé enmig de tanta apocalipsi. Per tant, el lector faria bé de pensar que potser va ser un d’aquells espais galàctics estudiats pels astrofísics que a base de tant xuclar i condensar energia a l’espai interestel·lar va acabar abduint la xarxa elèctrica espanyola i despullant el sistema de distribució. Alguns enginyosos, que no pas enginyers, ho han aterrat una mica més atribuint el fet a la falta d’atenció de la Moreneta, que diumenge no va estar prou atenta quan se li cantava allò d’“il·lumineu la catalana terra”, i, posats a sospitar, qui sap si en tot plegat no hi tindrien res a veure les bombetes i més bombetes que cremen a la Fira d’Abril de Catalunya, que no seria el primer cop que aquest recinte festiu és responsable d’alguna història estranya, paranormal, per no dir delictiva.

Sigui quina sigui la causa, hi ha les conseqüències, i una d’aquestes és que dilluns la població va assaltar els supermercats buscant productes que poguessin ser consumits sense necessitat de foc, davant la impossibilitat de fer anar cuines elèctriques i microones. Les estanteries de molts supermercats estan encara despullades de llaunes de tonyina i sardines i, en correspondència, els armaris de moltes cases n’han quedat plens.

Si algú es pregunta què pot fer ara amb aquest excedent de peix enllaunat, aquí es presenten dues propostes. La primera recepta és de pasta alla Brisa, escrit a la italiana però inventada per una mataronina, on es mesclen amb simplicitat i resultat excel·lent uns macarrons acabats de bullir amb una llauna de tonyina, pernil dolç fet a miques, formatge ratllat i una punta d’aigua de la cocció. Ràpid i sorprenentment bo. Qui prefereixi uns espaguetis amb bolonyesa de peix, que obri una llauna de sardines i en xafi el contingut fins a obtenir una pasta que caldrà afegir a un sofregit de tomàquet i ceba, o simplement tomàquet fregit, i formatge granulat.

I pel que fa als excedents de fogonets de càmping gas que hi ha ara a les cases, és important avisar que no es facin servir avui per bullir la pasta que es necessita per fer les receptes. Cal guardar-los, intactes, a punt per fer front a la propera apagada.