El psiquiatre Robert Waldinger va donar a conèixer fa uns anys els resultats de la investigació més llarga que mai s’ha fet sobre la felicitat. Es tracta d’un estudi de Harvard, del qual ell va ser el quart director, i que ha analitzat durant dècades el que es podria definir com els criteris de la bona vida. I quan dic “la bona vida” ho dic en el sentit literal perquè què és per a vostè, lector de tribunes, una bona vida? No és, potser, una vida llarga i plena? Una vida que li permeti llegir la tribuna un dia festiu sense pressa mentre gaudeix d’un esmorzar amb bona companyia? No és, potser, una vida sincerament compartida? No és, potser, una vida feliç?

En algunes entrevistes en mitjans de comunicació, Waldinger explicava que quan els investigadors preguntaven als adolescents què consideraven que els faria feliços quan fossin grans, el 50% aproximadament apostaven per l’èxit laboral o monetari, i el 50% restant apostaven per la fama. La realitat, però, demostrava que, anys després, aquells mateixos adolescents evolucionaven cap a nous sistemes de valors que els duien a pensar que la felicitat era en coses que, a priori, havien considerat més petites com l’amistat o la família.

La sort dels projectes de recerca és que s’acaben sostenint sobre dades presumptament objectives. I, en aquest cas, després d’haver monitorat la vida de més de 700 persones al llarg de 80 anys, de dades, n’hi ha moltes, perquè l’estudi ha acabat analitzant la felicitat dels primers protagonistes i els seus entorns i, posteriorment, els seus descendents. I aquestes dades confirmen que les persones amb millors relacions socials i de parella viuen més, són més felices i gaudeixen de més bona salut. Però què fem per assegurar-nos aquesta felicitat? I com vinculem la nostra salut a aquest estat de felicitat compartida?

Som capaços d’imaginar un món on el metge s’atrevís a receptar un amic per superar determinats símptomes? Se li ha escapat un somriure? Aquest món no és un futur imaginari. Aquest món ja fa anys que és aquí i es diu prescripció social. Alguns metges d’atenció primària ja han començat a practicar-la. La prescripció social obliga el metge i el pacient a seure junts per identificar activitats que es desenvolupen a la comunitat i que poden aportar beneficis al tractament previst o, fins i tot, reduir o eliminar algunes medicacions. Actualment, s’estima que un 20% de les consultes ateses als dispositius d’atenció primària estan relacionades amb situacions derivades del malestar emocional o problemes de salut mental. I, en aquest context, la prescripció social s’ha destapat com una eina segura per combatre l’aïllament social.

El programa de prescripció social més gran del Parc Sanitari Sant Joan de Déu es diu Torrents d’Art. És un programa que va néixer el 2011 per abordar la necessitat de lluitar contra l’estigma associat als trastorns mentals i, amb el temps i molta dedicació, ha esdevingut un indiscutible referent d’Arts en Salut. Precisament, amb l’impuls de Torrents d’Art, aquest mes de maig, el Parc Sanitari Sant Joan de Déu esdevé un escenari artístic singular. L’objectiu és promoure la reflexió serena sobre la contribució de l’art i la cultura a la salut i el benestar emocional. Per això, entre el 5 i el 16 de maig s’obren 14 tallers en format de Tastets d’art, als quals se suma un projecte de dansa comunitària liderat per la companyia alemanya DeLoopers, on usuaris i professionals de la xarxa de salut mental compartiran escenari amb la ciutadania. Més de 60 ballarins per fer realitat un espectacle antiestigma únic. En paral·lel, al vestíbul de l’hospital Sant Joan de Déu de Sant Boi, l’artista Nei Albertí presenta la instal·lació artística cocreada STB.H, que permet reflexionar sobre l’espai com a eina d’identitat, i també dins el recinte del parc sanitari, la instal·lació Unwoven reminiscence recull les memòries d’un grup de residents amb deteriorament cognitiu, d’una forma peculiar.

Totes aquestes activitats sorgeixen a l’entorn de la setena edició de la Jornada d’Arts en Salut La cultura i l’art, actius per a la salut i la felicitat, que reunirà professionals dels sectors cultural i creatiu, i sanitari, a Sant Boi, per definir punts de trobada i reconèixer la cultura com un punt de trobada en l’art de ser feliç. Sí que hi ha llum.