Enmig de la foscor imperant aquesta setmana hi ha un espai de llum que cal conèixer. Si algú vol saber el motiu pel qual un grup de persones es va organitzar i mobilitzar per defensar la pretensió de sor Isaura de quedar-se a viure al monestir de Pedralbes; si algú vol saber quin era l’interès d’aquest grup de veïns i veïnes de Sarrià per poder seguir gaudint de la proximitat d’una persona especialment sensible, delicadament artista, singularment religiosa, portadora d’una espiritualitat i una manera d’entendre-la molt personal; qui vulgui tenir una resposta a aquest fet, només cal que visiti l’exposició Llum dins la llum a la dala de la Reina d’aquest peculiar recinte monàstic.

Es tracta d’una mostra fotogràfica sorgida de la incansable recerca i experimentació duta a terme per sor Isaura, del singular creuament del treball executat amb una simple màquina de fotografiar amb la interpretació que la religiosa ha fet del Càntic de les criatures, un relat de gratitud a l’existència que Francesc d’Assís va escriure fa exactament 800 anys. Heus aquí una monja inquieta, una fura de la tècnica de la màquina de la cambra obscura, una visió contemplativa i activa de l’existència, complaguda, agraïda, joiosa.

Ningú vol desprendre’s de gaudir en la proximitat d’un esperit despert i creatiu com el de sor Isaura. Tothom que era coneixedor de la manera de ser de la monja va intentar, per tots els mitjans, que la congregació de les clarisses no posés fi a la vida monàstica a Pedralbes perquè era aquest lloc, precisament, la font de la seva inspiració, tal com la mostra fotogràfica fa evident. Visitant la Llum dins la llum es podria arribar a pensar que el treball fotogràfic d’Isaura és fruit d’un viatge galàctic, d’haver conegut éssers i planetes que fins ara no eren a l’abast del coneixement humà, però res més lluny d’això. Tot el que ha fotografiat Isaura ha estat capturat dins del meravellós claustre del monestir de Pedralbes, jugant amb la llum pulcra que inunda el lloc, els reflexos, les formes, un plat de Duralex, un mirallet i una màquina primària.

És captivador el que aquesta dona veu en el món de silenci i quietud que és el gran rectangle porticat que forma l’eix central del monestir. Allí on l’ull humà hi veu una filera de columnes molt ben posades, unes pedres imponents, un verd central que convida a la pau, sor Isaura hi veu un univers de realitats multicolor, font de vida. I és així, amb tota la paciència del món, que la monja ha anat capturant amb el seu estil únic la llum, els estels, el vent, el sol, l’aire, els núvols, l’aigua, el foc, l’Altíssim, també la mort, els fruits, les flors, les herbes...

És un univers oníric, quasi en els límits del deliri dalinià, un cant a la vida, una invitació a admirar la grandiositat de les coses insignificants de les quals Isaura ha sabut captar la seva essència, talment com si l’objectiu de la monja hagués estat capaç de capbussar-se en un món al·lucinant de bellesa i tornar a la superfície per mostrar-ho a tothom.

Totes les fotografies porten la signatura de la germana Isaura. És una rúbrica d’una gran senzillesa, el nom en cal·ligrafia clara emmarcat dins d’un petit garbuix, de forma oval, i a un costat l’escut del monestir de Pedralbes amb les quatre barres, la quarta puntejada. Vet aquí el cor, la llum i l’escut d’Isaura.