És meu, el banc?

S’ha fet immensa (més enllà del grup d’accionistes que s’hi oposen i que no sabem si són majoria o minoria) la llista de catalans il·lustres que s’oposen a l’OPA del BBVA al Sabadell. Gent documentada, la majoria. Demanen i clamen (ara al govern de l’Estat) en nom de la competència, la democràcia econòmica i la salut financera que no es mengin el Sabadell. Grans experts, famosos polítics, lluitadors sindicalistes, entregats empresaris i brillants comunicadors van de bracet amb Josep Oliu i la direcció actual del banc per llançar-se al coll del drac. Des que la CNMV va dir que sí, que han sortit cavallers sant Jordi de sota les pedres per calçar-se les armadures i dirigir-se amb llances i espases cap al catau de la bèstia. I a mi (digueu-me rancuniós), que aquesta és una batalla que ni em crida, ni m’atrau, ni em fa peça. Ni l’entenc. I no m’interessa. Són tants, que estic segur que ja seran prou, que faran prou i que no m’hi trobaran pas a faltar. Pregunto: no s’esborrava competència quan queien una darrere l’altra totes les caixes? Que és el primer àpat que es fot el BBVA a la salut dels catalans? A la panxa de quin bou dormen Banca Catalana, Caixa Barcelona, Caixa Tarragona, Caixa Manresa, Caixa Terrassa, Caixa Sabadell, Caixa Manlleu, Caixa Laietana i Caixa Penedès? No vaig córrer pel Sabadell quan va fugir a Alacant i ara l’OPA ni m’escalfa ni em refreda. Ja decidiran els accionistes! És meu, el banc? Tirin milles!