Penèlope i Barcelona

No s’espantin, no parlarem ni de la famosa actriu ni de Woody Allen. I encara menys de la seva relació amb la ciutat. Pot ser que molts no ho sàpiguen, però abans que Penélope Cruz ja en va existir una altra de famosa. És un personatge de l’Odissea, un dels dos grans poemes èpics atribuïts a Homer. Mentre el seu espòs està fent la guerra, multitud de pretendents envolten Penèlope. Ella els diu que només acceptarà la desaparició del seu marit, que no torna, quan acabi de teixir un sudari en el qual està treballant. Per tal d’allargar la feina al màxim, desfà durant la nit el que ha teixit durant el dia. Més d’una vegada, Barcelona ens sembla una gran Penèlope urbana. Costa trobar un altre cas d’una gran capital que, si no és per una guerra o un bombardeig, elimini amb tanta rapidesa (vint o trenta anys no és tant de temps) grans obres arquitectòniques i urbanes catalogades, d’entrada, com a definitives.

Els ciutadans assistim bocabadats a rectificacions urbanes d’actuacions relativament recents com ara el desmantellament de l’anella viària de la plaça de les Glòries. En un temps rècord, es desballesta una obra de gran envergadura com si, en comptes d’una infrastructura gegant, es tractés d’un tortell de nata. Més ràpidament –tot i que en costos de reconversió no es pot ni comparar– vam assistir al fracàs espectacular del passeig de Colom, banda mar, com a zona de modernitat i xiringuitos. Igualment, estem assistint a la remodelació del que va ser denominat Primer Cinturó de Ronda. El 1974, prescindint del benestar dels veïns, a la japonesa, un dels darrers consistoris franquistes inaugura els viaductes elevats d’Alfons X. La part de mar passava a escassos metres de les cases. Circulant amb cotxe, a risc d’estimbar-te, veies perfectament les mares del tercer segona donant el puré de cigrons als nens. L’alcalde Maragall el va enderrocar, per sort, el 1985. Però atenció: tan sols onze anys després de fer-se! Ara s’està començant a enderrocar la part de muntanya. Trenta-cinc anys després, d’acord, però que històricament parlant no són gairebé res.

També està previst, dins de la remodelació general de la zona, eliminar el pas deprimit a la ronda del General Mitre, per sota del carrer de Muntaner. Una altra de les grans intervencions de l’era Porcioles. És de l’any 1970. Tan dolents eren els que ho van projectar? I ni tan sols no parlem de totes les obres públiques que, sense ser radicalment enderrocades, han hagut de ser modificades a corre-cuita a causa d’haver quedat obsoletes abans d’hora.

En general, les grans obres públiques s’acumulen durant el temps. I si cal, es posen al dia, s’arreglen. A casa nostra, sovint sembla que desfem durant la nit el que teixim durant el dia, com Penèlope.