Una setmana després de quedar-nos a les fosques, es veu clar com acabarà això de l’apagada ibèrica. Tothom en traurà la seva aigua clara i ens donaran tantes versions que quedarem com els germans Marx amb allò dels principis. Si no li agraden aquests, en tinc uns altres. Cap dels trenta mil informes que s’han encarregat coincidirà perquè no diferenciar-se de l’informe del veí seria una oportunitat perduda. Hi ha qui necessita el ciberatac, perquè ha d’augmentar les despeses en seguretat i defensa. Hi ha qui necessita l’error humà, perquè vol remoure trones d’aquestes des de les quals es cobren milionades. Hi ha qui necessita l’envelliment de l’estructura perquè sempre va bé carregar contra la falta d’inversió i de tecnologia punta. Hi ha qui necessita les incompatibilitats de les renovables perquè vol aturar el pla de tancament de les nuclears. Hi ha qui necessita la poca flexibilitat de les nuclears perquè fa anys que s’esgargamella per les renovables i porta de color verd fins les vetes dels calçotets. Hi ha qui necessita fer informes i no sap què dir-hi, i ja li va bé que no se’n tregui l’aigua clara. Ho sabrem tot, sí. Sabrem tant i tant que no aclarirem res. Quedarem contents agafats a una de les explicacions, i qui dia passa any empeny. El cacauet els vindrà si l’apagada ibèrica reapareix un dilluns d’aquests. Però organitzaran algun aquelarre aquell dia i la ciutadania tornarà a esgotar el paper higiènic.