Un any més, al cementiri de Girona s’ha fet un acte d’homenatge organitzat per l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Llagostera en record dels familiars i els veïns del municipi afusellats pel franquisme i dels assassinats als camps d’extermini nazis. És un acte senzill i amb molt de sentiment perquè es fa al peu de la fossa comuna on hi ha les restes de 510 persones de les comarques gironines assassinades entre 1939 i 1943 pel règim franquista. Fa anys que a Llagostera es commemoren tres dates que no podem oblidar: el 5 de febrer, el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació; el 14 d’abril, dia de la proclamació de la II República (sempre millor que la monarquia), i el primer dissabte del mes de maig, quan es van executar la majoria dels llagosterencs empresonats. L’associació és una entitat modesta i alhora molt activa, com ho demostra que al febrer van presentar una demanda pionera per exhumar els llagosterencs de la fossa comuna del cementiri de Girona. Perquè passa el temps i tot i les lleis de memòria històrica s’avança a pas de tortuga, i com que tenim sempre present que ningú no mor del tot mentre alguna persona el recordi, els membres de l’entitat són incansables i fins i tot han incorporat més persones descendents de represaliats i enterrats en la fossa comuna. Després de Cambodja, l’Estat espanyol és el país del món on hi ha més fosses per obrir de víctimes de la Guerra Civil i del règim franquista: consten unes 114.000 persones desaparegudes i enterrades en alguns casos en llocs que es desconeixen. No és el cas del Cementiri de Girona. La fossa comuna està ben delimitada i en un gran panell hi ha el nom de tots els enterrats, però molts familiars (fills, nets, nebots,...) volen –i hi tenen tot el dret– que les despulles dels seus parents reposin al costat de la família. Afrontar-ho val diners, ja se sap, però si hi haguessin més entitats, com l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Llagostera, segur que es podria tombar la desídia administrativa. L’acte es va complementar amb una ofrena als morts als camps nazis, amb l’entranyable cançó Los Olvidados de Pedro Pastor, acompanyat de Rozalén, i el cant d’Els segadors. No oblidem!